Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
pigmeu | pigmea
Antropologia física
Individu de diversos pobles de raça pígmida repartits entre Àsia i Àfrica.
Molts antropòlegs han cregut que tots aquests pobles eren d’un tronc comú, però actualment hom parla amb més exactitud de dos grups ben diferenciats de pigmeus els africans i els asiàtics Els africans viuen a la zona de selves tropicals de l’Àfrica central, al Gabon i al Camerun Tenen el cos massís, els membres curts i el cap de mida normal La pell és d’un to marró fosc, tirant a grogós tenen el cabell molt cresp i són molt més peluts que els negres Les faccions assenyalen un fort primitivisme nas i boca són amples, els llavis són molt gruixuts i tenen el mentó fugisser Són…
raça àndida
Grup de nens de raça àndida
© X. Pintanel
Antropologia física
Raça d’amerindis braquicèfals, de talla baixa, front baix, volta craniana alta, amb os interparietal («os inca»), espatlles i pubis molt amples i pit bombat, però escassa força física.
Ocupa tota l’àrea andina, des del nord de Colòmbia fins al sud de Xile
raça etiòpida
Antropologia física
Raça del grup melanoderm els caràcters antropològics de la qual constitueixen una transició entre els de les races negres i les blanques: la pell molt fosca, el cos esvelt, les espatlles amples, els malucs estrets i els membres llargs i prims són característiques pròpies dels negres; els cabells són arrissats i la fisonomia és semblant a la dels euròpids: cara ovalada, nas recte i poc ample, llavis fins i mentó sense prognatisme.
L’estatura és bastant alta 1,65 a 1,70 m Els pobles etiòpids habiten al massís d’Abissínia galles i amhares i Somàlia somalis i danakils s’estenen al nord per la vall de Nil nubis, i pel sud arriben fins al nord del Sudan massais, nandis i suks També són inclosos en la raça etiòpida els fulbes, poble nòmada que s’estén des de l’Atlàntic fins al llac Txad
Santa Maria de Terrassa

Santa Maria de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Canònica
Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat a Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental), una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa.
S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert…