Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Consorci d’Editors Valencians SA
Editorial
Grup editorial fundat l’any 1983, a València, per set editors i que agrupa Gregal Llibres d’edicions en català, Mestral Libros, d’edicions en castellà i Biblioteca Valenciana, d’edicions de temàtica valenciana, en català i en castellà.
És dirigit per M Aguilera, Jde D Leal i V Pascual
Llibres Gregal
Editorial
Editorial creada a València per iniciativa del Consorci d’Editors Valencians (1983), amb el propòsit de crear una oferta cultural en català.
Especialment orientada cap al camp de l’educació, cobreix totes les àrees de l’ensenyament primari i secundari , que complementa amb una collecció d’antologies literàries Mantenia també unes edicions generals de literatura infantil i juvenil i les colleccions “Gregal Literària” i “Gregal Poesia” És l’editora de Caplletra , revista de l’Institut de Filologia Valenciana L’editorial plegà les seves activitats l’any 1989
Edicions 62
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1961 per Max Cahner i Garcia i Ramon Bastardes i que l’any 1962 inicià les seves activitats amb la publicació de Nosaltres els valencians, de Joan Fuster.
Dels inicis a la constitució i segregació d’Enciclopèdia Catalana 1961-69 El 1963 fou transformada en societat anònima amb l’aportació econòmica de Max Cahner i Bruguera pare, que en fou el primer president En 1965-70 fou presidida per Agustí Duran i Sanpere Des del primer moment representà una renovació del concepte d’empresa editorial, afavorida per un cert desglaç polític, cosa que permeté la traducció al català de grans autors internacionals En una primera època 1962-69 publicà colleccions d’assaig “ Llibres a l’abast ”, dirigida inicialment per Max Cahner i Josep Benet, “Biblioteca…
Nicolau Primitiu Gómez i Serrano
Literatura catalana
Editorial
Publicacions periòdiques
Arxivística i biblioteconomia
Arqueologia
Escriptor, editor, bibliòfil, empresari i arqueòleg.
Vida i obra El seu pare, Domingo Gómez, era fuster i mestre de molins, professió que serví a l’autor de fil conductor a la seva vida Després d’un període crític de vagues i problemes laborals, el 1888 la família es traslladà de Sueca a València, on establí un taller de maquinària agrícola Compaginà els estudis a l’Institut General i Tècnic amb el treball a la indústria familiar, i el 1902 aconseguí el grau de perit mecànic, i el 1903, el de perit químic Aquest mateix any dissenyà i construí la primera trilladora espanyola, iniciant una productiva carrera com a creador de patents en l’àmbit de…
, ,