Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pedrosa
Sector o indret
Sector de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat a les terres baixes del delta del Llobregat, sota la Gran Via, al costat de l’antic barri de barraques de la Bomba.
La urbanització, formada per blocs d’habitatges, fou programada per l’Instituto Nacional de Urbanización a la dècada dels seixanta El 1995 hom hi inaugurà Montjuïc 2, installació de la Fira de Barcelona
les Planes

Elèctric de les Planes, antic restaurant i actual centre cívic, situat a la vora de les vies del ferrocarril prop de les Planes, Barcelona
© Fototeca.cat
Sector o indret
Sector residencial i d’esbarjo dels barcelonins, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, compartit entre els municipis de Barcelona (Barcelonès)i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa 1917, que hi té estació Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià
Granvia Sud
Sector o indret
Sector del municipi de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), per sota de la Gran Via, que forma part del districte VI de la ciutat.
el Bosc de les Torres
Sector o indret
Indret dels municipis de Barcelona (Barcelonès) i Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Carig
Sector o indret
Sector de Badalona situat entre la carretera de Barcelona a França, la riera de Sant Joan, el camí del Fondo de Santa Coloma i el barri de la Salut.
Enclou el barri de Sistrells i el puig Fred ple de desmunts originats per l’aprofitament de l’argila per a materials de construcció És previst de transformar-lo parcialment en zona verda
el Camp d’en Tuset
Sector o indret
Zona d’expandiment urbà de l’antiga vila de Gràcia (Barcelona); format a la segona meitat del sXIX a l’esquerra del passeig de Gràcia, sobretot a partir de la creació del ferrocarril de Sarrià (1882) i del nou tramvia de Sant Gervasi de Cassoles (1887) que passava pel carrer de Tuset (actual nucli comercial).
A partir del 1888 s’anà confonent amb el nucli de Barcelona
les Hortes de Sant Bertran
Sector o indret
Sector marítim de Barcelona, comprès entre el Paral·lel, el Poble Sec i Montjuïc, dins del barri del Poble-sec
.
El sector, dit així perquè eren sota l’antiga capella de Sant Bertran, es va començar a omplir d’edificacions a partir del 1860, però el lloc no es va urbanitzar fins el 1877, en aprovar-se l’anomenat Eixample de Santa Madrona Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del s XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors pel Caganell
el Poblet
Sector o indret
Nom donat al començament del segle XX al sector de l’Eixample de Barcelona dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, urbanitzat a partir del 1868 i conegut actualment per barri de la Sagrada Família.
el Fondo de Sant Martí
Sector o indret
Sector de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals (Barcelona), sorgit a la fi del segle XIX al voltant de la masia de can Pol, al barri de la Sagrera.