Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Miralpeix
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Sitges (Garraf), situada a l’extrem W del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt.) i, prop seu, la masia de Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
És esmentada ja el 1057, que era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona El mateix s XV formava ja un sol terme amb el de Sitges
l’Aragai
Sector o indret
Partida enclavada entre el racó de Santa Llúcia, la collada d’Enveja i Adarró al municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Ha donat nom a una urbanització
Gallifa
Sector o indret
Sector de poblament disseminat i antiga quadra del municipi de Cubelles (Garraf), a l’esquerra del riu de Foix, aigua amunt de la vila; té una església dedicada a sant Pau, del segle XVII.
Al segle XIX, amb l’antiga quadra de Rocacrespa, formà el municipi de Gallifa i Rocacrespa
los Plans
Sector o indret
Sector dels municipis dels Alamús (Segrià) i Torregrossa (Pla d’Urgell).
lo Pla
Sector o indret
Sector dels municipis dels Alamús (Segrià) i Torregrossa (Pla d’Urgell).
Llívia
Llívia
© Fototeca.cat
Sector o indret
Partida
Partida del municipi de Lleida (Segrià), al N de la ciutat, on s’ha format modernament, a l’indret de la Creu de Bassella, un nucli (172 m alt.) amb església i escoles i un nombre de cases d’esbarjo.
Hi havia hagut la torre de Llívia , adquirida l’any 1193 pel cerdà Bernat de Llívia a Guillem de Bassella Hom hi conrea arbres fruiters
los Plans
Sector o indret
Sector dels municipis d’Aspa (Segrià) i Castelldans (Garrigues).