Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Miralpeix
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Sitges (Garraf), situada a l’extrem W del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt.) i, prop seu, la masia de Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
És esmentada ja el 1057, que era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona El mateix s XV formava ja un sol terme amb el de Sitges
l’Aragai
Sector o indret
Partida enclavada entre el racó de Santa Llúcia, la collada d’Enveja i Adarró al municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Ha donat nom a una urbanització
Almadrà
Sector o indret
Grup de possessions i antic llogaret del municipi d’Alaró (Mallorca) al clot d’Almadrà
, pintoresca vall situada al sud del puig d’es Tossals Verds que és drenada pel torrent d’Almadrà
(curs d’aigua que neix a la serra de Tramuntana, sota el puig Major i aflueix al torrent de Muro), el qual s’escola entre els puigs de s’Alcadena i de sa Creu.
Gallifa
Sector o indret
Sector de poblament disseminat i antiga quadra del municipi de Cubelles (Garraf), a l’esquerra del riu de Foix, aigua amunt de la vila; té una església dedicada a sant Pau, del segle XVII.
Al segle XIX, amb l’antiga quadra de Rocacrespa, formà el municipi de Gallifa i Rocacrespa
vall de Masteguera
Sector o indret
Sector del municipi de Pollença (Mallorca), al SE de la vila.
sa Marjal
Sector o indret
Sector dels municipis de sa Pobla i Muro (Mallorca), proper a l’albufera d’Alcúdia.
Els seus terrenys foren de la corona i els administrà la Universitat de sa Pobla, fins que, després de llargs litigis, el 1822, per decret de les corts, foren distribuïts entre veïns no propietaris Durant la guerra de les Germanies hi tingué lloc un fort combat entre les forces del lloctinent i els agermanats 1522 en el qual aquests foren derrotats Fou decisiu per a la reducció de l’illa, en l’avenç del lloctinent vers la ciutat