Resultats de la cerca
Es mostren 2395 resultats
el Moll
Sector o indret
Dena del municipi de Morella (Ports), situada al sud de la ciutat, al pla del Moll, que s’estén a la vall alta del riu de Calders (que neix prop de la masia i església de Sant Pere del Moll).
Hi ha nombroses hortes
Miralpeix
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Sitges (Garraf), situada a l’extrem W del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt.) i, prop seu, la masia de Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
És esmentada ja el 1057, que era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona El mateix s XV formava ja un sol terme amb el de Sitges
Merolla
Sector o indret
Antic terme del municipi de Gombrèn (Ripollès), estès a banda i banda del coll de Merolla, a la divisòria d’aigües de les valls de l’Arija i de Gombrèn.
Hi ha hagut les esglésies de Sant Serni de Merolla i de Sant Miquel de Coll de Merolla
l’Aragai
Sector o indret
Partida enclavada entre el racó de Santa Llúcia, la collada d’Enveja i Adarró al municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Ha donat nom a una urbanització
Bergslagen
Sector o indret
Regió de Suècia central compresa en el län
de Västmanland, el sud de la regió de Dalarna i entre el golf de Bòtnia i el llac Vänern.
És una regió minera i industrial, amb jaciments de ferro molt rics explotats des del s XIII, i jaciments d’argent, or, zinc, coure, manganès i plom actualment l’explotació dels minerals és ajudada pel desenvolupament de l’energia hidroelèctrica La regió és coberta de bosc i les poblacions són a les clarianes els centres industrials importants són Falun, Sandviken, Borlänge, Grängesberg i Karlskoga
la Vila
Sector o indret
Partida
Partida de l’horta de Xàtiva, entre els municipis de Xàtiva i Novetlè (Costera), a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la séquia de la Vila , que pren l’aigua de la font del riu dels Sants al pont de l’Alcúdia de Crespins se'n deriva la fila dels Horts que rega terres de Canals penetra dins el terme de Canals amb el nom de cabral de la Palanca i, al pont de Sant Roc, se'n deriva la fila del Canyamar una mica més avall, la séquia de Ranes que se'n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila, i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se'n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d…
Uppland
Sector o indret
Regió del S de Suècia, banyada, al sector costaner, per la mar Bàltica (golf de Bòtnia).
Comprèn part de la ciutat i del län d’Estocolm i dels läner d’Uppsala i de Västmanland
els Tres Roures
Monòlit dels Tres Roures
© Patrimonifunerari.cat
Sector o indret
Indret del municipi del Bruc (Anoia), al peu de la vella carretera de Manresa a can Maçana de Montserrat, famós per l’assassinat de vint-i-quatre veïns de Manresa, d’ideologia reialista, el 17 de novembre de 1822.
L’execució, ordenada pel general Rotten, tingué lloc a l’indret anomenat els terrers Roigs, pròxim al conegut pels Tres Roures, que ha esdevingut més popular
Torre Gavosera
Sector o indret
Antiga quadra del Pallars Jussà, propera al poble de Mur, del municipi de Castell de Mur, amb una capella dedicada a sant Miquel.
Carig
Sector o indret
Sector de Badalona situat entre la carretera de Barcelona a França, la riera de Sant Joan, el camí del Fondo de Santa Coloma i el barri de la Salut.
Enclou el barri de Sistrells i el puig Fred ple de desmunts originats per l’aprofitament de l’argila per a materials de construcció És previst de transformar-lo parcialment en zona verda