Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
bosc de la Tor
Sector o indret
Indret del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà).
Hi ha la masia de can Tobella i l'església romànica de La Trinitar de la Tor
Matadars
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Mura (Bages), a l’esquerra del Llobregat, al costat de la masia del Marquet, prop del Pont de Vilomara.
L’església de Santa Maria de Matadars , esmentada ja el 956, conserva la capçalera preromànica, amb arcs de ferradura l’única nau fou refeta al s XI Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara
les Casesjuntes
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), al SE de la ciutat a la partida de Bahialta, al SE de la ciutat, on es troba una antiga masia.
el Fondo de Sant Martí
Sector o indret
Sector de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals (Barcelona), sorgit a la fi del segle XIX al voltant de la masia de can Pol, al barri de la Sagrera.
el Moll
Sector o indret
Dena del municipi de Morella (Ports), situada al sud de la ciutat, al pla del Moll, que s’estén a la vall alta del riu de Calders (que neix prop de la masia i església de Sant Pere del Moll).
Hi ha nombroses hortes
Giminells
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou.
Formà un sol terme amb Torregassa fins al primer terç del s XIX
Castelló
Sector o indret
Antiga batllia del municipi de Navès (Solsonès) estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l’antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als hospitalers.
A poca distància fou alçada l’església de Santa Maria de Castelló des dels segles XVI o XVII, dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al segle XIX, un municipi que encloïa, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle
Miralpeix
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Sitges (Garraf), situada a l’extrem W del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt.) i, prop seu, la masia de Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
És esmentada ja el 1057, que era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona El mateix s XV formava ja un sol terme amb el de Sitges