Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
el Camí del Ventorrillo
Sector o indret
Sector de poblament disseminat de la partida del Moralet al terme d’Alacant (Alacantí).
Rebaldi
Sector o indret
Partida
Partida del municipi de Xàbia (Marina Alta), on es troba la capella de Sant Sebastià.
l’Aragai
Sector o indret
Partida enclavada entre el racó de Santa Llúcia, la collada d’Enveja i Adarró al municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Ha donat nom a una urbanització
la Plana
Sector o indret
Partida
Partida de poblament disseminat de l’horta de Castelló de la Plana (Plana Alta), a l’E de la ciutat, vora la costa.
les Casesjuntes
Sector o indret
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), al SE de la ciutat a la partida de Bahialta, al SE de la ciutat, on es troba una antiga masia.
el Camí de l’Ermita
Sector o indret
Sector de poblament disseminat de la partida del Moralet al municipi d’Alacant (Alacantí) al N de la ciutat i a la dreta de la rambla de les Ovelles.
Llívia
Llívia
© Fototeca.cat
Sector o indret
Partida
Partida del municipi de Lleida (Segrià), al N de la ciutat, on s’ha format modernament, a l’indret de la Creu de Bassella, un nucli (172 m alt.) amb església i escoles i un nombre de cases d’esbarjo.
Hi havia hagut la torre de Llívia , adquirida l’any 1193 pel cerdà Bernat de Llívia a Guillem de Bassella Hom hi conrea arbres fruiters
el Coll de Mònecs
Sector o indret
Partida
Partida del terme d’Ulldemolins (Priorat), al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d’un asceteri, probablement habitat per monjos reclusos ja des de l’època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan sXII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei.
la Vila
Sector o indret
Partida
Partida de l’horta de Xàtiva, entre els municipis de Xàtiva i Novetlè (Costera), a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la séquia de la Vila , que pren l’aigua de la font del riu dels Sants al pont de l’Alcúdia de Crespins se'n deriva la fila dels Horts que rega terres de Canals penetra dins el terme de Canals amb el nom de cabral de la Palanca i, al pont de Sant Roc, se'n deriva la fila del Canyamar una mica més avall, la séquia de Ranes que se'n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila, i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se'n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d…