Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
Oosterschelde
Braç de mar
Braç de mar a l’antic sector d’estuari de l’Escaut, a de la província de Zelanda (Països Baixos). Amb la construcció del dic anomenat Oosterscheldedam, les seves aigües quedaren separades de les marines.
Keeten Mastaat
Braç de mar
Braç d’aigua a l’antic sector d’estuari d’Oosterschelde, a la província de Zelanda (Països Baixos).
Haringvliet
Braç de mar
Antic braç de la mar del Nord, a la província d’Holanda Meridional (Països Baixos), al sector d’estuari del Rin i el Mosa. El 1970, la construcció d’un dic separà les aigües marines de les del Haringvliet.
Brouwershavense Gat
Braç de mar
Braç de mar a la província de Zelanda (Països Baixos), al sector d’esturari del Mosa i el Rin.
Strelasund
Braç de mar
Braç marítim del Bàltic al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental (Alemanya).
Joventut
Portada del primer número de Joventut , obr a d’Alexandre de Riquer
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari —subtitulat periòdic catalanista
— publicat a Barcelona del 15 de febrer de 1900 al 31 de desembre de 1906, sota la direcció literària de Lluís Via i l’artística d’Alexandre de Riquer.
Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…
Jordi
Setmanari
Setmanari infantil, un dels que contenia més elements noucentistes, que hom publicà a Barcelona del febrer del 1928 a l’agost, per impuls d’A.Rovira i Virgili, més exigent, tant pel text com per la presentació, que «En Patufet».
El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic
La Internacional
Setmanari
Setmanari de Barcelona, òrgan de la Federació Socialista Catalana, fundat i dirigit per Antoni Fabra i Ribas (octubre del 1908 - juliol del 1909).
Combaté les orientacions anarquistes de “Solidaridad Obrera”, tot i que recomanà la collaboració dels socialistes amb l’organització sindical catalana Entre els collaboradors es destacaren Empar Martí, Badia Matamala, Dídac Ruiz, etc Reaparegué al cap d’uns quants anys a Madrid 1919-21, dirigida per Núñez de Arenas, i adoptà una actitud favorable a la Tercera Internacional Finalment, el 1931 hom publicà a Barcelona amb el mateix nom un setmanari bilingüe òrgan de la UGT
L’Impartial
Setmanari
Setmanari en francès que sortí a Perpinyà del 1889 al 1903, dirigit per Elies Alavall.
De tendència republicanosocialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical socialista
La Ilustración Valenciana
Setmanari
Setmanari que, amb el subtítol de «revista de intereses materiales, ciencias, artes y literatura» aparegué a València el 1856, amb 12 números.
Imprès per JMGarín, el redactaven Miquel Vicent Roca, Teodor Llorente i Olivares, Carles Calvo, Rafael Blasco i Enric Gaspar