Resultats de la cerca

Exclaustrat el 1835, la seva església es convertí el 1845 en ajuda de la parròquia de Sant Tomàs de València Entre el 1897 i el 1910 es construí una nova església en lloc diferent, i a l’antic solar del convent s’edificaren les casernes de Sant Joan de la Ribera i l’estació del tren de València a l’Algar

Fou fundat el 1239 per frares que acompanyaren Jaume I a la conquesta de València, dirigits per fra Illuminat, als quals el rei cedí uns terrenys prop del camí de Russafa i la porta de Boatella Fou un gran centre d’irradiació d’espiritualitat L’església fou renovada vers el 1360 segons el projecte de Berenguer de Codinats, transformada al s XVII i restaurada el 1814 El convent i el claustre també foren reedificats al s XVIII El 1805 els fou ocupat per força l’hort per transformar-lo en plaça pública Des del 1835 el convent es convertí en caserna Fou demolit el 1891 i transformat en parc i…

Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent S'hi reuniren capítols generals de l’orde 1370 i 1596 i corts valencianes 1604 Carles I 1542 li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí al culte de…

L’antic convent fou aterrat el 1868, i les monges, després d’estatjar-se a diversos establiments provisionals, el 1899 iniciaren la construcció del convent actual al carrer de l’Alboraia En la seva església, neogòtica, inaugurada el 1914, es venera una imatge gòtica de Sant Cristòfol, trobada segons una tradició el 1391, que fou antigament centre de devoció popular dels valencians

Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu popularment fra Bartolo , que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent bastit en 1697-1733 el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits eremitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement 1698 El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou bastit un de…

L’església fou molt reformada al s XVII El convent subsistí fins el 1834, que passà a donar estatge a una filatura de seda La diputació hi installà el manicomi provincial 1866

Dedicat a santa Elisabet d’Hongria, en fou decidit protector Pere Boïl i d’Aragó, senyor de Manises Vers el 1530 es denominà per butlla de Climent VII convent de la Puritat i de la Concepció de la Mare de Déu Exclaustrat el 1836, fou enderrocat i les religioses es traslladaren a la casa i capella de la confraria de Sant Jaume, obra del s XIII, un dels edificis més antics de la ciutat l’església ha estat reformada diverses vegades, on encara resideixen Entre els molts privilegis que tenia el convent, hi havia el de perdonar cada any un condemnat a mort