Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Santa Agnès del Munt
Ermita
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental), al vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot
Santa Magdalena
Ermita
Ermita del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), a la dreta de la riera de Caldes, al S del poble.
Santa Maria de Campanyà
Ermita
Edifici històric del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Sant Crist de Llaceres
Ermita
Edifici històric del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Mare de Déu del Carme
Ermita
Edifici històric del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cal Guardiola
Jaciment paleontològic
Jaciment del Plistocè inferior a la ciutat de Terrassa.
Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossilífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera afavorí la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides limítrofes, com els hipopòtams i els peixos d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants megaceronts i les daines, i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’elefant i el simi…
Can Llobateres
Jaciment paleontològic
Jaciment del Miocè superior, datat en uns 9 milions d’anys, situat al terme municipal de Sabadell (Vallès Occidental).
Fou descobert al final dels anys vint per RArqués i Miquel Crusafont Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus , així com nombroses restes dentals Can Llobateres és així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del TortoniàLa composició faunística de Can Llobateres presenta una inusual diversitat de mamífers D’una banda, persisteixen les comunitats autòctones evolucionades de les faunes…