Resultats de la cerca

Situat a l’aire lliure en una antiga platja actualment a 300 m del port de Niça, prop d’una font, és un dels jaciments del Paleolític inferior més importants de la Mediterrània occidental S'hi documentaren diferents cabanes de planta ovalada, construïdes amb matèria vegetal i dotades de llars de foc, a més de nombroses restes d’instrumental lític i de fauna Data de fa 400000 anys

Fou descobert l’any 1989 fruit d’uns rebaixos per a la plantació de vinya El context geològic correspon a un antic llac miocènic, en el qual s’han trobat una gran quantitat de restes de vertebrats fòssils Destaquen dues comunitats faunístiques, l’una vinculada a zones humides, com les aus limnícoles, petits cocodrils i rinoceronts d’hàbits aquàtics, com el Brachipotherium , i l’altra d’origen africà, com els proboscidis del grup dels mastodons, Gomphotherium , dinoteris, Deinotherium , i un pangolí, el Teutomanis , mamífer insectívor cobert d’escames D’altra banda, hi trobem elements…

En aquest jaciment es descriviren per primer cop les restes del bòvid endèmic Miotragus antiquus del Pliocè superior, el qual és un nou estadi evolutiu entre les espècies Mpepgonellae , la més primitiva del Pliocè inferior, i Mkopperi , del Pleistocè inferior

Presenta una de les seqüències sedimentàries més completes, per la qual cosa es considera un dels més importants L’estudi paleomagnètic dels seus sediments ha fet possible establir una datació absoluta dels diferents estadis evolutius del bòvid endèmic de les Illes Balears anomenat miotragus, i l’estudi de l’amfibi endèmic Baleaphryne muletensis i del llangardaix Lacerta —Podarcis—

El jaciment posà al descobert una important fauna de mamífers, com l’elefant meridional, el cavall de Stenon, el rinoceront etrusc i una variada diversitat de cèrvids, els quals eren presa del gos, l’os etrusc, la hiena perrieri i els grans depredadors, com el meganteri i l’homoteri La troballa d’una incompleta, però ben preservada, mandíbula humana fou una important contribució a la paleoantropologia La fauna associada, la datació, els instruments lítics i les restes humanes trobades permeten afirmar que l’assentament humà de Dmanisi és el més antic d’Euràsia

Els estudis de paleomagnetisme i bioestratigrafia confirmen una edat propera al límit entre els períodes cretaci i terciari Les restes mandibulars d’un primitiu hadrosaure fan pensar que els hadrosaures europeus foren poblacions endèmiques i aïllades de les del nord d’Amèrica i Àsia del Cretaci inferior

Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossilífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera afavorí la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides limítrofes, com els hipopòtams i els peixos d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants megaceronts i les daines, i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’elefant i el simi…

El jaciment és a l’aire lliure, en una antiga terrassa del riu Scarpe, que fou ocupada fa uns 175000 anys durant una fase climàtica temperada S’hi trobaren dos cranis humans corresponents a una línia antecessora de l’home de Neandertal També s’hi descobrí una rica indústria lítica levalloisiana, cosa que, juntament amb l’existència d’àrees especialitzades en activitats diverses, dóna testimoni d’unes formes de comportament molt modernes

Els materials fossilífers procedeixen d’una bretxa responsable del reompliment d’antigues cavitats càrstiques Aquest jaciment és extraordinàriament ric en petits vertebrats com amfibis, rèptils i aus Així mateix es descriví l’espècie de bòvid exclusivament menorquí Myotragus binigauensis La seva importància rau en el fet que es tracta d’una espècie únic testimoni d’una línia evolutiva que progressà independentment dels seus congèneres de Mallorca

El context geològic fou una plana d’inundació que posà al descobert una de les poques restes d’estegosaure atribuïda a l’espècie Dacentrurus armatus