Resultats de la cerca

Les excavacions han posat al descobert importants restes de fauna de la plataforma costanera del Triàsic mitjà, ambient caracteritzat per la poca fondària i l’aïllament de la mar per barreres d’esculls de corall Les condicions anòxiques dels sediments marins han permès, entre d’altres, la conservació d’invertebrats marins holotúrids Oneirophantites , artròpodes dels gèneres Heterolimulis , Tarracolimulis i Mesolimulis , de peixos com el crossopterigi Alcoveria i, entre els rèptils, de notosaures com ara Lariosaurus i Pistosaurus , i placodòntids com Placodus

Excavat el 1909 i el 1961, destaca per la riquesa de fauna quaternària, especialment elefants, i per la indústria lítica acheuliana, que demostra que es tractava d’un lloc on eren caçats i consumits els grans mamífers

Les primeres troballes de dinosaure es remunten al 1873, arran de les prospeccions realitzades per Juan Villanova, que atribuí les primeres restes a un iguanodont Entre el 1914 i el 1927, José Royo Gómez localitzà material fossilífer determinat com a Iguanodon i Megalosaurus i altres gèneres de dubtosa determinació Entre el 1978 i el 1980, l’Institut Paleontològic MCrusafont de Sabadell realitzà diverses campanyes, de resultes de les quals es publicaren diversos treballs i una monografia sobre els dinosaures de Morella S'han descrit restes de teròpodes — Coeluridae sp i Megalosauridae sp —,…

El context geològic fou una plana d’inundació que posà al descobert una de les poques restes d’estegosaure atribuïda a l’espècie Dacentrurus armatus

Presenta una extraordinària riquesa en restes fòssils vegetals i invertebrats gastròpodes, ostracodes i bivalves i també restes de vertebrats peixos, fragments d’ossos de queloni, petits amfibis, cocodrils i dinosaures hadrosaures El conjunt de restes fòssils i la sedimentologia suggereixen un ambient lacustre Diferents localitats d’Europa occidental proporcionaren restes d’hadrosaures Fins ara, alguns d’aquests espècimens havien estat assignats a tres gèneres diferents Telmatosaurus , Orthomerus i Pararhabdodon Les restes de dinosaure de la Solana són similars a les trobades a Tricouté…

El jaciment és a l’aire lliure, en una antiga terrassa del riu Scarpe, que fou ocupada fa uns 175000 anys durant una fase climàtica temperada S’hi trobaren dos cranis humans corresponents a una línia antecessora de l’home de Neandertal També s’hi descobrí una rica indústria lítica levalloisiana, cosa que, juntament amb l’existència d’àrees especialitzades en activitats diverses, dóna testimoni d’unes formes de comportament molt modernes

La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment Des de llavors, s’han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar Entre la fauna de la Pedrera, s’hi troben diferents espècies de peixos dels grups dels crossopterigis Holophagus , dels holostis Caturus, Ophiopsis, Lepidotes, Urocles, Vidalamia i d’altres i…

Situat a l’aire lliure, prop de la riba del Sena, el jaciment data de fa 15000 anys període magdalenià S’hi han excavat les restes d’una gran tenda de 60 m 2 , a l’interior de la qual hi havia tres focs, restes de talla d’objectes lítics i ossos de deu rens que hi havien estat consumits Ha proporcionat informacions molt importants sobre la tècnica de talla de l’instrumental lític magdalenià

Els materials fossilífers procedeixen d’una bretxa responsable del reompliment d’antigues cavitats càrstiques Aquest jaciment és extraordinàriament ric en petits vertebrats com amfibis, rèptils i aus Així mateix es descriví l’espècie de bòvid exclusivament menorquí Myotragus binigauensis La seva importància rau en el fet que es tracta d’una espècie únic testimoni d’una línia evolutiva que progressà independentment dels seus congèneres de Mallorca

Durant les tasques d’explotació es localitzà un reompliment d’origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d’amfibis, rèptils, l’artiodàctil Myotragus , petits vertebrats procedents d’egagròpiles d’ocells estrigiformes i nombroses restes d’ocells El conjunt de vint-i-vuit espècies d’ocells determinades permet establir una significació ecològica de l’ornitofauna en el límit Plioquaternari de Mallorca Aquest jaciment permeté conèixer millor les particularitats del bòvid endèmic de les Illes Balears Myotragus kopperi , espècie intermèdia entre Myotragus antiquus , del Pliocè…