Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
turó de Ca n’Oliver
El poblat ibèric al turó de Ca n’Oliver
© Generalitat de Catalunya
Turó
Turó del terme municipal de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) on hi ha situat el Museu i Poblat Ibèric de Ca n’OliverMuseu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver.
Aventí
Turó
Un dels set turons damunt els quals és establerta Roma; és el més meridional, envoltat en part per una corba del Tíber.
Al segle V aC, el poble de Roma, en veure's exclòs de l’elecció dels cònsols, fugí en massa a l’Aventí i hi fundà una nova ciutat Ja el 456 aC l’Aventí havia estat donat per llei al poble perquè s’hi establís
Viminal
Turó
Un dels set turons de Roma, situat a l’E del Quirinal i de la ciutat.
Agregat a Roma per Servi Tulli, hi foren edificades les termes de Dioclecià
puig Cardener
Turó
Turó damunt el qual s’assenta el nucli antic de Manresa (Bages), amb la seu de Santa Maria.
el Caporrutxo
Turó
Turó situat a la capçalera de la vall de Montesa, dins el municipi de la Font de la Figuera (Costera).
El cim 901 m alt domina, a llevant, la vila i, a ponent, el límit entre el País Valencià i Castella
el Capitoli
El Palazzo Senatorio al Capitoli de Roma
© Fototeca.cat
Turó
Un dels set turons de Roma on fou bastit el temple dedicat a la Tríada capitolina: era un temple toscà amb la cel·la dividida en tres espais per tal de posar l’estàtua de Júpiter al centre, i als costats, les de Juno i de Minerva.
Hi hagué també altres temples i el Tabularium , conservat en part, sobre el qual fou construït el palau del senat actual seu del govern municipal romà El conjunt que formen aquest palau, el Museo Capitolino i el Museo dei Conservatori, al voltant de la plaça presidida per l’estàtua de Marc Aureli, fou dissenyat per Miquel Àngel
tossal de la Cala
Turó
Turó que tanca pel sud la platja de Benidorm (prop de la urbanització de la Cala), als vessants del qual hi ha restes d’un poblat ibèric, poc excavat, i d’un possible santuari.
Provisionalment pot ésser considerat de la segona fase ibèrica s III-I aC A la part baixa del tossal, arran de la cala, hi ha vestigis d’un altre poblat ibèric, potser una mica més antic
muntanyeta de Cabrera
Turó
Petit turó al sector sud-oest de l’Horta, prop del Vedat de Torrent, dins el terme de Torrent de l’Horta.
Al cim hi ha un poblat de la cultura del bronze valencià, conegut amb aquest nom o amb el de poblat del Vedat de Torrent , excavat el 1931 pel Servei de Prehistòria de València publicat el 1965, que conserva els materials al seu museu Era un poblat molt destruït, envoltat d’una muralla els materials ceràmica, molins, peces de sílex per a falçs i punxons i puntes de sageta de coure, són els més típics de la cultura del bronze valencià trobats a la part central de la costa
Cabezo Redondo
Turó
Turó (587 m alt.) situat al NW de la ciutat de Villena (Alt Vinalopó), on han estat trobades les ruïnes d’un poblat de l’edat del bronze, un dels més grans de la zona meridional del País Valencià, probablement del grup d’El Argar.
Excavat parcialment per José María Soler García, entre les troballes, conservades al museu de Villena, sobresurt un tresor d’objectes d’or, aproximadament contemporani del tresor de Villena
el Berrueco
Turó
Puig de la província de Salamanca, limítrof amb la d’Àvila, compost per tres turons: el Berroquillo, la Atalaya i el Berrueco.
Al Berroquillo han estat trobades restes arqueològiques d’establiments de l’edat de bronze Al poblat dit de Cancho Enamorado el Berrueco, els vetons, arribats en una onada de pobles pastors, desenvoluparen una vida ramadera amb fabricació de ceràmica excisa