Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Soriguera
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), prop del llogaret de Soriguerola, al nord-oest del poble, entre el Segre i el riu d’Alp.
Olivars
Veïnat
Antic poble
Veïnat (114 m alt.) i antic poble del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès), al sector nord del terme, a la dreta del Terri.
la Llosa
Antic poble
Antic poble del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, aigua amunt del poble de Lles, sota les ruïnes del castell de Lles.
Pertangué a la mitra d’Urgell La capella del castell esdevingué santuari dels Àngels de Viliella
Rocacorba
Santa Maria de Rocacorba
JoMV
Antic poble
Antic poble del municipi de Canet d’Adri (Gironès), centrat per les ruïnes de l’antic castell de Rocacorba i per l’antiga església parroquial (Santa Maria), a 929 m alt., en un característic penyal, al vessant meridional del cim culminant del massís de Rocacorba, prop de la capçalera de la riera de Rocacorba, afluent per la dreta de la riera de Llémena dins el terme de Sant Gregori (és en part termenal de Sant Martí de Llémena i Canet d’Adri).
El castell, esmentat des del 1065, fou enfeudat pel rei als cavallers Rocacorba 1130, els quals el vengueren el 1168 als Hostoles esdevingué centre de la baronia de Rocacorba L’església de Santa Maria de Rocacorba és esmentada el 1161 inicialment fou l’església del castell En decaure aquest segle XIV-XV fou transformada en santuari marià L’edifici actual, al qual hi ha adossada una albergueria, és obra del segle XVIII hom hi venera la còpia de l’antiga imatge gòtica d’alabastre policromat de la Mare de Déu de la Pera, conservada al Museu Diocesà de Girona És un lloc molt visitat pels devots…
Anes
Antic poble
Antic poble i parròquia del terme municipal de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a la dreta del Segre, entre Prullans i Talltendre.
De l’antic poble només resta una casa, el mas d’Anes , i els vestigis de l’església parroquial de Sant Mamet, esmentada ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell