Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Salvador de la Vedella
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Cercs (Berguedà), situat a l’esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou, actualment anegat per les aigües del pantà de la Baells.
Fins al començament del s XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial Sant Salvador, antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació Les tres esglésies donaren nom, al llarg del s XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols Fígols de les Mines, però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua avall El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc El 1970 el…
Sant Martí de Riudeperes
Antic poble
Antic poble del municipi deCalldetenes (Osona), que fins el 1965 donà el nom al municipi.
És esmentat ja el 946 L’església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià des del 1050 L’edifici actual s XI fou ampliat amb un pòrtic s XII, amb capelles laterals 1573 i modificat i abarrocat al s XVIII Era una de les Quadres Unides d’Osona, amb 16 focs l’any 1370, 17 el 1430 i 630 h el 1830 La creació del nucli de Calldetenes deixà com a agregat rural el de Sant Martí de Riudeperes, que eclesiàsticament continua vinculat a Sant Julià de Vilatorta
Santa Àgata del Coll
Antic poble
Antic poble del municipi de Cruïllles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), dins l’antic terme de Cruïlles.
És situat al sector muntanyós del NW del terme, entre Santa Pellaia i Montnegre Gironès Era centrat per la capella de Santa Àgata
Gardilans
Veïnat
Antic poble
Veïnat i antic poble del municipi de Vilada (Berguedà), a la dreta del Margançol, entre Vilada i Borredà, el centre del qual és la gran masia de les Eres de Gardilans, amb l’església de Santa Magdalena de Gardilans
.
Brocà
Antic poble
Antic poble (958 m alt.) del municipi de Guardiola de Berguedà, dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc.
Fins el 1942 fou el centre d’un municipi que tenia agregats des al s XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer, que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà , per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà Havia format part de la baronia de Pinós L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica Al s IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement, tota la…
Sant Esteve de Comià
Masia
Antic poble
Antic poble (actualment masia) i parròquia del municipi de Borredà (Berguedà), vora la riera de Merlès.
L’església de Sant Esteve de Comià, romànica, és anomenada també Sant Esteve de Roma, del nom d’una de les masies més importants del terme
Sidillà
Antic poble
Antic poble del municipi de Foixà (Baix Empordà), dins el terme de Sant Llorenç de les Arenes, prop del Ter (on hi havia el molí de Sidillà o de Roca).
L’església era dedicada a sant Romà
Torroella de Mont-ras
Antic poble
Antic poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), dins l’antic terme de Fonteta, situat al sector muntanyós proper a Mont-ras.
El lloc és esmentat ja el 1062 i el 1280 pertanyia als vescomtes de Bas L’església de Sant Esteve era sufragània de la de Palafrugell l’actual edifici fou bastit el 1599 i conté un matacà i la porta de l’anterior
la Vall
Veïnat
Antic poble
Veïnat i antic poble del municipi de Verges (Baix Empordà), al NW del terme, al límit amb el de Jafre de Ter.
Havia tingut una església dedicada a sant Pere
Vilamirosa
© David Montón
Antic poble
Antic poble del municipi de Manlleu (Osona), situat prop de l’antic mas del Fugurull, vora la carretera de Vic a Manlleu.
Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s’uní com a sufragània a Granollers de la Plana 1561 i que deixà d’existir el 1868 El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa a principis del segle XIX amb el municipi de les Masies de Manlleu, fusionat el 1844 amb el de la vila, causa per la qual restà unit a Manlleu Hi resta l’església romànica, amb ampliacions tardanes, que perdé el culte el 1936 Als anys 90 del segle XX fou restaurada…