Resultats de la cerca

La parròquia fou donada pel comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll 1096, del qual depengué sempre Resta part de l’església romànica s XII, ampliada posteriorment El 1910 tenia 46 h En depenia com a sufragània Sant Pere d’Auira

Situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal , que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Farró, a la de Sant Ponç d’Aulina Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses

Ha estat un nucli d’atracció de la immigració posterior al 1939 Antigament era anomenat Vilanova de l’Horta, Vilanova de Fontanet , i, sobretot, Vilanoveta es formà poc temps després de la conquesta de Lleida 1149, com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta a la sortida de Cap-pont, d’on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646 els molins, però, continuaren funcionant el 1716 pertanyien al comú de Lleida i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta

Situat a 1 km al N del nucli vell d’Alfarràs és, de fet, un raval del cap de municipi

Antiga alqueria islàmica, fou una de les primeres parròquies de l’illa Sant Pere , organitzada el 1236 Al llarg del s XIV la població s’anà traslladant a Algaida, de la qual depèn eclesiàsticament des de la tercera dècada del s XV La primitiva església s XIII fou ampliada als s XVI i XVII Hom hi venera l’antiga Mare de Déu de la Pau

Les seves terres són regades per la séquia del pla de Vilanoveta Modernament ha rebut el nom de la Bordeta

És esmentat els anys immediats a la conquesta de Lleida 1149 El 1168 constituïa una parròquia dedicada a sant Salvador, sufragània de la de Sant Martí de Lleida El 1429 tenia 26 focs, i el 1553 només set desaparegué a causa de la guerra dels Segadors Els darrers anys aquesta zona ha esdevingut un centre agrícola i pecuari important, amb conreus intensius d’horta, repoblat de torres o cases de camp escampades Hi ha vestigis del poble antic, del fossar, de les muralles i d’unes sitges Abans del 1936 àdhuc restava el temple parroquial, d’estil romànic

Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro , del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona Aquest lloc, que havia pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent Al començament del s XVIII ja era despoblat