Resultats de la cerca

Ha estat un nucli d’atracció de la immigració posterior al 1939 Antigament era anomenat Vilanova de l’Horta, Vilanova de Fontanet , i, sobretot, Vilanoveta es formà poc temps després de la conquesta de Lleida 1149, com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta a la sortida de Cap-pont, d’on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646 els molins, però, continuaren funcionant el 1716 pertanyien al comú de Lleida i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta

El seu creixement s’inicià a partir de la construcció del canal de l’esquerra de l'Ebre 1911 La població va en augment 2 486 h 1960 Els conreus principals són els d’arròs i d’hortalisses i els arbres fruiters L’habitatge és relativament disseminat i avui unit a la Cava Forma parròquia Fins el 1977 havia tingut ajuntament pedani dependent del de Tortosa

Situat a 1 km al N del nucli vell d’Alfarràs és, de fet, un raval del cap de municipi

És el cap del municipi i el nucli de població més important del delta i el seu centre geogràfic El creixement de la Cava s’inicià amb la construcció del canal de l’esquerra de l'Ebre 1911, que possibilità la colonització de les terres, fins aleshores totalment improductives L’hàbitat és relativament disseminat i és, pràcticament, unit a Jesús i Maria El 1967 desaparegué el carrilet que, des del 1927, l’unia amb Tortosa 26 km

Hi ha restes d’una necròpolis d’incineració hallstàttica segle VI aC

Les seves terres són regades per la séquia del pla de Vilanoveta Modernament ha rebut el nom de la Bordeta

Fins al 1969 formà un municipi amb Erdau, Bafalui, Aguilar de Ribagorça i Avenoses

És esmentat els anys immediats a la conquesta de Lleida 1149 El 1168 constituïa una parròquia dedicada a sant Salvador, sufragània de la de Sant Martí de Lleida El 1429 tenia 26 focs, i el 1553 només set desaparegué a causa de la guerra dels Segadors Els darrers anys aquesta zona ha esdevingut un centre agrícola i pecuari important, amb conreus intensius d’horta, repoblat de torres o cases de camp escampades Hi ha vestigis del poble antic, del fossar, de les muralles i d’unes sitges Abans del 1936 àdhuc restava el temple parroquial, d’estil romànic

Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro , del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona Aquest lloc, que havia pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent Al començament del s XVIII ja era despoblat