Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Sidillà
Antic poble
Antic poble del municipi de Foixà (Baix Empordà), dins el terme de Sant Llorenç de les Arenes, prop del Ter (on hi havia el molí de Sidillà o de Roca).
L’església era dedicada a sant Romà
Santa Àgata del Coll
Antic poble
Antic poble del municipi de Cruïllles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), dins l’antic terme de Cruïlles.
És situat al sector muntanyós del NW del terme, entre Santa Pellaia i Montnegre Gironès Era centrat per la capella de Santa Àgata
Orriols
Antic poble
Antic poble del municipi de Navars (Bages), al sector occidental del terme; formava part a mitjan s XIX de l’ajuntament de Castelladral, Valldeperes i Orriols
.
L’església parroquial de Sant Joan depenia de la de Castelladral
Vall dels Horts
Antic poble
Antic poble de cases escampades del municipi de Sant Fruitós de Bages, que constituí l’antiga parròquia de Sant Genís, senyoria del monestir de Sant Benet de Bages.
Documentada des del segle XI, al segle XIV fou unida a la de Sant Jaume d’Olzinelles, que al segle XVII l’absorbí definitivament De la vella església només resta un munt de pedres
la Vall
Veïnat
Antic poble
Veïnat i antic poble del municipi de Verges (Baix Empordà), al NW del terme, al límit amb el de Jafre de Ter.
Havia tingut una església dedicada a santPere
Torroella de Mont-ras
Antic poble
Antic poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), dins l’antic terme de Fonteta, situat al sector muntanyós proper a Mont-ras.
El lloc és esmentat ja el 1062 i el 1280 pertanyia als vescomtes de Bas L’església de Sant Esteve era sufragània de la de Palafrugell l’actual edifici fou bastit el 1599 i conté un matacà i la porta de l’anterior
Còdol-rodon
Façana principal de la capella de Santa Magdalena de Còdol-rodon
© Antonio Mora
Santuari
Antic poble
Santuari i antic poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, dins l’antic terme de Castellar de Segarra.
La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages