Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
el Puig de Segur
Antic poble
Antic poble i església, anomenada Sant Miquel del Pui (o del Puig) del municipi de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), a l’esquerra del Flamisell, aigua avall del congost d’Erinyà.
Pui de l’Anell
Antic poble
Antic poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), dins l’antic terme d’Orcau, a l’indret on hi ha actualment el pantà de Talarn.
Al s XIX formà municipi amb Montesquiu i Galliner
Orriols
Antic poble
Antic poble del municipi de Navars (Bages), al sector occidental del terme; formava part a mitjan s XIX de l’ajuntament de Castelladral, Valldeperes i Orriols
.
L’església parroquial de Sant Joan depenia de la de Castelladral
Vall dels Horts
Antic poble
Antic poble de cases escampades del municipi de Sant Fruitós de Bages, que constituí l’antiga parròquia de Sant Genís, senyoria del monestir de Sant Benet de Bages.
Documentada des del segle XI, al segle XIV fou unida a la de Sant Jaume d’Olzinelles, que al segle XVII l’absorbí definitivament De la vella església només resta un munt de pedres
Cadolla
Antic poble
Antic poble (935 m alt.) del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’esquerra del riu de Cadolla , que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera.
Al s XIX formà municipi amb la quadra de Miravet
Galliner
Antic poble
Antic poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa (a l’indret del pantà de Talarn), al peu del puig Galliner (834 m alt.).
Còdol-rodon
Façana principal de la capella de Santa Magdalena de Còdol-rodon
© Antonio Mora
Santuari
Antic poble
Santuari i antic poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, dins l’antic terme de Castellar de Segarra.
La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages