Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Aguilar de Bassella
Antic poble
Antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), negat des del 1999 pel pantà de Rialb
.
Era aturonat a 579 m, al lloc d’una antiga fortificació, a la dreta del Segre i al peu de la serra de Sant Marc El 1996 tenia 38 h Hi havia la parròquia de Sant Sadurní
la Clua d’Aguilar

Vista de la Clua d’Aguilar
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), negat des del 1999 pel pantà de Rialb
.
Situat a l’interior d’un pronunciat meandre del Segre, davant Castellnou de Bassella, pertanyia al bisbe d’Urgell Tenia 34 h el 1996
Castellnou de Bassella

Vista general del poble de Castellnou de Bassella (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), des del 1999 submergit sota les aigües del pantà de Rialb ..
Pocs anys abans, la població, que el 1996 era de 44 persones, havia desatllotjat el poble Hom traslladà també el dolmen dit del Perotillo, i les restes de la necròpoli medieval exhumades el 1999 El nucli era situat a l’esquerra del Segre, a la part extrema d’un meandre, enfront de la Clua d’Aguilar De la seva església parroquial Sant Simeó depenien les de Bassella, Guardiola i Mirambell Al s XIX formà un municipi amb Aguilar de Bassella i la Clua d’Aguilar
Torroella de Ribagorça
Antic poble
Antic poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, al límit amb els termes catalans de Merli i de Güel (Ribagorça).
Fins al 1969 formà un municipi amb Erdau, Bafalui, Aguilar de Ribagorça i Avenoses
Còdol-rodon

Façana principal de la capella de Santa Magdalena de Còdol-rodon
© Antonio Mora
Santuari
Antic poble
Santuari i antic poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, dins l’antic terme de Castellar de Segarra.
La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages