Resultats de la cerca

La parròquia fou donada pel comte Bernat II de Besalú al monestir de Ripoll 1096, del qual depengué sempre Resta part de l’església romànica s XII, ampliada posteriorment El 1910 tenia 46 h En depenia com a sufragània Sant Pere d’Auira

Al s XIX formà municipi amb Montesquiu i Galliner

Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià 909 m alt, contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèllics El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià

Antiga alqueria islàmica, fou una de les primeres parròquies de l’illa Sant Pere , organitzada el 1236 Al llarg del segle XIV la població s’anà traslladant a Algaida, de la qual depèn eclesiàsticament des de la tercera dècada del segle XV La primitiva església segle XIII fou ampliada als segles XVI i XVII Hom hi venera l’antiga Mare de Déu de la Pau

El riu de Llec , que neix sota el puig Barbet, a la gelera del Canigó, que s’uneix al riu de Lentillà, per l’esquerra, després de passar per Espirà de Conflent, drena la llarga vall de Llec , molt boscada boscs de Ponts i de l’Avetosa, la part més alta de la qual forma el municipi d’Estoer

El lloc de Vilapicina és esmentat ja en nombrosos documents dels segles X i XI, en un indret on existien diversos forns de pega La capella romànica dedicada a santa Eulàlia és esmentada ja el 1031, i fou sufragània de la de Sant Andreu, fins que el 1866 fou erigida en parròquia centrà un petit nucli d’habitatges fins que, a la segona meitat del segle XIX, s’inicià la moderna urbanització d’aquest sector El 1929 s’hi inaugurà el grup de cases barates Ramon Albó L’ocupació sistemàtica del seu territori s’esdevingué a partir del 1945 les antigues cases de planta i pis i les masies foren…

Esmentat ja el 1139, l’església parroquial era dedicada a sant Jaume des del s XIV passà a ésser sufragània de la de Sant Pere Sallavinera El seu terme es refongué el 1788 amb el de Solanelles i poc després ambdós foren agregats al dels Prats Resten ruïnes del castell i de les cases deshabitades i l’església, romànica s XII, abandonada

En depenien les esglésies de Llongarriu, de Sant Feliu del Bac, de Sant Miquel de la Torre i de Santa Magdalena del Coll L’edifici és d’origen romànic es conserva l’absis És esmentada ja el 977, que el comte Miró la donà al monestir de Sant Pere de Besalú