Resultats de la cerca

Era aturonat a 579 m, al lloc d’una antiga fortificació, a la dreta del Segre i al peu de la serra de Sant Marc El 1996 tenia 38 h Hi havia la parròquia de Sant Sadurní

És situat a la dreta del barranc de Raons o d’Esperan que aflueix per l’esquerra a la Noguera Ribagorçana al nucli del Pont de Suert, al límit amb el municipi de Llesp L’església de Sant Esteve depenia de la d’Erillcastell

És esmentat ja el 946 L’església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià des del 1050 L’edifici actual s XI fou ampliat amb un pòrtic s XII, amb capelles laterals 1573 i modificat i abarrocat al s XVIII Era una de les Quadres Unides d’Osona, amb 16 focs l’any 1370, 17 el 1430 i 630 h el 1830 La creació del nucli de Calldetenes deixà com a agregat rural el de Sant Martí de Riudeperes, que eclesiàsticament continua vinculat a Sant Julià de Vilatorta

Hi ha restes d’una necròpolis d’incineració hallstàttica segle VI aC

L’església, després convertida en santuari la Mare de Déu de Foix , s’alça a 661 m d’alt damunt un abrupte espadat, a la dreta del riu de Foix és un notable edifici romànic d’una sola nau, d’arc lleugerament apuntat, amb un petit atri segle XII, amb dues naus menors afegides posteriorment segle XIII, envoltat, amb la rectoria, d’una muralla Fou consagrada el 1319 La imatge era una talla de fusta bruna, i desaparegué el 1936 L’ ermita de Foix , a uns 400 m d’alt, al peu del tossal de Foix 688 m alt, al camí de Torrelles, fou construïda el 1707 La imatge és actualment venerada a l’església…

Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro , del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona Aquest lloc, que havia pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent Al començament del s XVIII ja era despoblat

Actualment és deshabitat Pertangué inicialment al terme del castell de Forès L’any 1385 passà a la senyoria de Santes Creus definitivament el 1411, que a la fi del s XV hagué d’atorgar una carta de poblament per tal com estava pràcticament deshabitat L’església parroquial era dedicada a sant Pere El poble ha estat conegut també amb els noms de Sant Pere de Savella i de Savallà de l’Abadiat per distingir-lo del fals homònim de Savallà del Comtat

De l’antic poble només resta una casa, el mas d’Anes , i els vestigis de l’església parroquial de Sant Mamet, esmentada ja el 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell