Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Vallvidrera
Vista parcial de Vallvidrera
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Barcelona, situat al vessant nord-occidental de la serra de Collserola, fàcilment accessible en aquest sector pel coll de Vallvidrera, de 363 m alt.
Comprèn la capçalera de la riera de Vallvidrera afluent, per l’esquerra, del Llobregat a Molins de Rei, que neix sota els turons de can Pasqual, passa pel nucli vell de Vallvidrera, per les planes de Vallvidrera, les Cases de la Rierada i sota Sant Bartomeu de la Quadra El centre del terme que comprèn també la caseria i antic centre popular d’esbarjo dominical de les Planes de Vallvidrera era l’església parroquial Santa Maria, esmentada ja el 987 dins el terme de Valldoreix i amb caràcter parroquial des del segle XIII des del 1391 pertanyent al capítol de la seu de Barcelona, feta de …
Serrabona
Antic poble
Antic poble del municipi de Bula d’Amunt (Rosselló), als Aspres, al sector septentrional del terme.
Centrat a l’antiga església parroquial Serrabona, a 619 m, al vessant oriental del coll de les Arques, damunt la vall de la riera del Bolès El poblament hi era disseminat
Castellitx
Antic poble
Antic poble del municipi d’Algaida (Mallorca), al vessant septentrional del puig de Randa.
Antiga alqueria islàmica, fou una de les primeres parròquies de l’illa Sant Pere , organitzada el 1236 Al llarg del segle XIV la població s’anà traslladant a Algaida, de la qual depèn eclesiàsticament des de la tercera dècada del segle XV La primitiva església segle XIII fou ampliada als segles XVI i XVII Hom hi venera l’antiga Mare de Déu de la Pau
Llec
Masia
Antic poble
Masia (mas de Llec) i antic poble del municipi d’Estoer (Conflent), al vessant septentrional del massís del Canigó.
El riu de Llec , que neix sota el puig Barbet, a la gelera del Canigó, que s’uneix al riu de Lentillà, per l’esquerra, després de passar per Espirà de Conflent, drena la llarga vall de Llec , molt boscada boscs de Ponts i de l’Avetosa, la part més alta de la qual forma el municipi d’Estoer
Superna
Antic poble
Antic poble del municipi de Puigpunyent (Mallorca), al límit amb el terme d’Esporles, al vessant meridional de la mola de Planícia.
Conill
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Àger (Noguera), al vessant meridional del Montsec d’Ares, a l’esquerra del barranc de Colobor.
Es despoblà pràcticament després de la pesta negra 1348
els Horts
Antic poble
Antic poble del municipi de Serdinyà (Conflent), situat en una vall afluent de la Tet per l’esquerra, al vessant S de la roca Roja.
És esmentat ja el 1011, i formà un municipi independent fins al començament del s XIX el 1799 tenia 34 h
Buseu
Antic poble
Antic poble (1 339 m) del municipi de Baix Pallars (fins el 1969, de Baén), al Pallars Sobirà, al vessant meridional de la serra de Cuberes.
Juntament amb Sant Sebastià de Buseu, Sarroca i Cuberes formà un municipi fins a mitjan s XIX L’església parroquial de Sant Bernat pertanyia al monestir de Gerri
Brocà
Antic poble
Antic poble (958 m alt.) del municipi de Guardiola de Berguedà, dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc.
Fins el 1942 fou el centre d’un municipi que tenia agregats des al s XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer, que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà , per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà Havia format part de la baronia de Pinós L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica Al s IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement, tota la…
Pedra

La Mare de Déu de Pedra
Salvem Pedra
Antic poble
Santuari (la Mare de Déu de Pedra) i antic poble del municipi d’Àger (Noguera), al vessant meridional del Montsec, damunt la vila, de la qual és patrona.
Fou alçat al s XVII, destruït el 1936 juntament amb la imatge del s XV, i reconstruït el 1944 El lloc era presidit pel castell de Pedra , esmentat ja l’any 1041 Al s XIV ja era un despoblat