Resultats de la cerca

Situada al N del poble, fou construïda com a vot contra la pesta al segle XIX

És situada al coll de Sant Roc 1 440 m alt, que comunica la vall de Viu amb la de Trepadús

Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva L’església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l’antiga, situada més avall

L’edifici, de volta de canó, té una porta d’accés d’arc de mig punt, una obertura d’ull de bou i un petit campanar d’espadanya, amb una campana de forja Les parets són de còdols i pedra, i algunes zones es troben arrebossades amb morter Restaurada el 1987, l’any 2000 fou declarada bé cultural d’interès local

Situada sobre la riera de la Salut, al costat hi ha les dependències d’un gran mas, amb galeries porxades al pis alt, conegut durant els segles XV i XVI com Mas Terròs Pertangué a la família Guerau de la Gleva durant els segles XVI i XVII L'ermita és una petita capella, de gran tradició local, dedicada des del segle XVIII a la Verge de la Salut S'hi celebra un aplec per la segona Pasqua

En les seves restes, del segle XII, es distingeixen encara arcuacions i bandes llombardes És considerada com l’església romànica més petita de Catalunya En una espluga que hi ha a migdia de la Roca del Corb es troba l’habitatge troglodític de la Casa del Corb 

Situada al cim del puig de Sant Pere Màrtir , fou alçada al s XVII dins la possessió de Santa Caterina que els dominicans tenien a Pedralbes, dins el terme de Sarrià, damunt el monestir de clarisses de la qual resta la font del Lleó El 1792 fou abandonada i traslladada la imatge del sant a Esplugues, a causa de la utilització del cim amb finalitats militars ja el 1652 el mariscal La Motte hi havia aixecat una fortificació per defensar Barcelona dels castellans, que fou utilitzada encara pels bonapartistes el 1808 i reconstruïda en 1855-56 Abandonada també, hi han estat installades unes…

Situada en el veïnat de les Costes de Peralada, entre el Mas Tià i el Mas Sarejol És un edifici del segle XVIII de planta rectangular Al damunt s’alça un petit campanar de cadireta amb un sol arc El sostre, d’embigat sostingut per arcs de diafragma, és enderrocat, i tot l’edifici ha estat envaït per la vegetació L’església depenia de la parròquia de Sant Martí de Peralada, al terme de la qual pertany, eclesiàsticament, el veïnat Es creu que l’actual planta s’aixeca damunt les restes de la que fou capella originària Una pila baptismal romànica així sembla confirmar-ho

Situada a l’entrada dels nuclis que formen Granera, al seu costat es va erigir el cementiri parroquial 1892 Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i dintre seu té restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta Fou construïda al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971 La capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el 5 de setembre de 1976

Fou bastida al segle XVI com a capella votiva, probablement amb motiu d’una pesta En tenia cura el rector, i hi ha una casa per als ermitans Ha estat reformada i restaurada en diverses ocasions i és encara lloc de devoció local