Resultats de la cerca

A l’extrem del municipi de Cardedeu, en contacte amb les terres del Fou i Sant Jaume de Rifà, de Sant Antoni de Vilamajor, hi ha documentat un extens territori conegut com Molnells i a vegades Montells Sembla que vers aquest indret hi havia la capella de Sant Pere de Molnells o Monells, documentada des del 1076 i dita també, el 1083, Sant Pere del Prat Va desaparèixer molt aviat i això ha estat causa que algun autor cregués, sense fonament, que podia ésser una anterior advocació de Sant Salvador dels Prats, capella que ja surt esmentada amb aquest titular el 1073 Cal suposar més…

Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de Llestanosa No degué passar de capella rural El lloc i l’església apareixen documentats el 1205, quan en el testament d’una persona de Cererols, al terme de Súria, hom elegeix com a marmessor Guillem, clergue de Lastanosa , el qual també rep una deixa en metàllic A les deixes piadoses apareixen totes les esglésies de Súria i altres dels voltants Sant Pere del Puig de Boadella, Santa Margarida de Viladepost i un clergue de Torroella per tant creiem que aquest clergue ho devia ésser d’una església de Llestanosa, naturalment amb…

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada prop de l’església de Santa Maria d’Ivorra Poques són les notícies que es tenen sobre aquest temple, esmentat ja en la documentació el 1065 consta que en aquell any fou jurat el testament sacramental d’Ermengarda, per manament del jutge Guifré, “ super altare Sancti Profasii, qui est fundatus ante kastrum Ivora ” Pocs anys més tard, el 1076, el comte d’Urgell Ermengol IV, conjuntament amb la seva esposa Llúcia, féu donació a la canònica de Solsona de la capellania de les esglésies d’Ivorra, entre les quals s’esmenta l’ ecclesiam Sancti Protasi…

Aquesta capella era situada al lloc ocupat avui per la plaça de Sant Bartomeu, al nord de la font del Lleó La trobem documentada per primera vegada l’any 1190 A partir d’aquesta data van repetint-se els documents que hi fan referència, sempre amb el nom de Sant Vicenç En una notícia de l’any 1427, trobem esmentat l’altar de Sant Bartomeu de la capella de Sant Vicenç Amb el temps aquesta nova advocació suplantà l’original ja l’any 1507 s’esmenta solament la capella de Sant Bartomeu El record del nom primitiu era encara viu el 1741, ja que en un document relatiu a la plaça de Sant…

Aquesta església podria ser una capella eremítica pel lloc on es troba situada, al capdamunt de la serra homònima No consta que estigués vinculada al monestir de Santa Maria de Meià, ni tan sols Roig i Jalpí l’esmenta com a dependent del priorat, però l’advocació de sant Mamet és de les antigues, i se’n troba una referència de l’any 1231, quan Jaume de Cervera, senyor de Meià, i la seva muller, Miracle d’Urgell, Ramon de Cubells i altres donaren al monestir de Santa Maria de Meià la plana de Malagostar, al costat de la serra de Sant Mamet Actualment, aquesta capella no té culte i…

Sant Pere d’Àger tingué drets, a més de sobre l’església de Santa Maria de la Suda, sobre una altra església balaguerina, l’origen de la qual es desconeix, situada vora el pont de la ciutat, a la riba esquerra del riu El 1202, almenys, ja existia en aquesta data, l’abat d’Àger Ramon de Rubió encomanà al capellà de la Suda el culte i la custòdia d’aquesta esglesiola situada, possiblement, on avui hi ha el convent de Sant Domènec L’església del pont estava sota la jurisdicció exclusiva d’Àger i no hi tenia cap dret el bisbe urgellenc Es desconeix l’advocació d’aquesta capella i no…

Aquesta església, sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui, es bastí dins l’antic terme del castell de Saió o Ocelló, documentat des de l’any 1023 Centra el poble de Saió, a ponent del terme municipal En els seus orígens estigué sota l’advocació de sant Pere És possible que la primera referència a aquesta capella es remunti a l’any 1032, data en què Guillem de Mediona, que tenia encomanat per la mitra vigatana el castell de Saió, cedí a una església dedicada a sant Pere una unça d’or per a la seva dedicació Aquesta capella ha sofert moltes remodelacions, la qual…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Pere de Perafita Les primeres notícies es troben l’any 1276 en el testament de Bernat de Bassil, que deixà a Sant Genís de les Heures dos sous De la capella primitiva no queda rastre i fou substituïda per una altra sota l’advocació de Sant Antoni abat, també situada prop del mas Heures com la primera no sabem si aquesta església es trobava en el mateix lloc, ja que es desconeix l’emplaçament de la capella de Sant Genís L’any 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja…

La capella de Santa Anna, coneguda com Santa Anna del Tió, presideix un barri nou de la població de Premià de Mar, situat vers els límits amb Premià de Dalt i Vilassar de Mar Ara no queda cap vestigi de l’època romànica ja que s’ha refet totalment en temps moderns Sembla que es pot identificar amb l’antiga capella de Santa Anastàsia, documentada des del 987 dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Premià En les visites pastorals de la diòcesi de Barcelona dels segles XIV i XV és esmentada com a capella eremítica, a la qual, almenys des del 1513, es va sobreposar l’advocació de…

Aquesta església es trobava situada dins de l’antic terme del castell de Riquer No es coneix que exercís funcions parroquials, segurament sempre fou una sufragània o capella de la parròquia de Sant Bartomeu de Carbassí Depengué de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, si bé més tard el terme passà al monestir de Santa Maria de Montserrat i segurament l’església també Les primeres notícies del castell i de l’església corresponen a l’any 1103, que es jurà el testament de Pere Bremond, la qual cosa es feu sobre l’altar de Santa Maria de l’església de la mateixa advocació del castell de…