Resultats de la cerca

Situació Construcció medieval bastida possiblement en època romànica ECSA - J Bolòs Pont situat al costat de la població d’Esterri d’Àneu, damunt de la Noguera Pallaresa Mapa 33-9181 Situació 31TCH463214 Hi podem anar des de la plaça que hi ha davant l’església des de la carretera d’Alós d’Isil també hi tenim una bona perspectiva Pont El terra del pont és de doble vessant Té una arcada central, força gran, de mig punt, i una altra d’occidental, més petita, amb un arc lleugerament rebaixat, per sota de la qual, al començament d’aquest segle, passava un canal Morelló, 1984, pàg 38…

La parròquia d’Esterri apareix documentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb el nom d’Stirri , sense especificar-se l’advocació Dins l’organització eclesiàstica de la Vall d’Àneu, la parròquia d’Esterri era el centre del deganat d’Àneu, almenys això és el que es desprèn de les referències documentals dels segles XVI i XVII, època en la qual fou construïda l’església actual, que substituí l’antiga església parroquial, actualment convertida en capella del cementiri i en estat ruïnós La història de l’església parroquial d’Esterri és força…

El lloc d’Arrós és esmentat l’any 1146 en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual els habitants de la vila havien de lliurar, anualment, un modi de blat La vila figura també en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Gerri, del 1149, a la qual Guillem d’Esterri féu donació del mas de Pere Guillem del lloc d’ Erross L’església de Sant Julià és inclosa en la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i 1315 L’edifici actual de l’…

Situació Església parroquial situada a la part baixa de la població, presidint la Vall de Cardós ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és troba a la part baixa del nucli urbà de Ginestarre, poble al qual s’arriba des d’Esterri de Cardós La seva situació privilegiada li confereix un ampli domini visual sobre la vall, circumstància que cal atribuir al seu emplaçament dins el nucli urbà JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH576177 Història La vila de Ginestarre és coneguda des de l’any 1069, en què els comtes Artau I i Llúcia permutaven amb Hug Sala, fill de Toda, la…

El lloc de Venante és esmentat ja l’any 1015, en què el vescomte Ató de Pallars donà a Santa Maria de la Seu I metro de vi que rebia en aquesta vila En l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, de l’any 1146, consta que els habitants de Bennet havien de lliurar-li, anualment, mig modi de blat En la visita realitzada, entre els anys 1314 i 1315, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Cardós del bisbat d’Urgell, Sant Lliser de Benante hi figura com a església parroquial Sembla que a la fi del segle XV ja no gaudia d’aquesta categoria, sinó que era vinculada…

Situació Absis de l’església, construït dins la més genuïna tradició romànico-llombarda ECSA - E Pablo L’església parroquial d’Esterri de Cardós és situada a la sortida del poble sobre el camí que porta a Ginestarre JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH575173 História A l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós del 1146, entre els béns dotals, consta que els homes de la vila d’Esterri havien de proporcionar anualment un modi de cereal a la nova església L’església parroquial de Sant Pau fou objecte de visita pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona…

Situació Vestigis molt fragmentats d’aquesta església d’història poc coneguda ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església de Sant Pere es troben a la part alta del poble vell d’Esterri d’Àneu, al jardí de Can Carrera, sobre la carretera que porta a la vall d’Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH461217 Història L’única notícia documental que, ara per ara, es coneix de l’església de Sant Pere, identificada com a monestir, és de l’any 1064 Apareix en una permuta entre els comtes Artau I de Pallars Sobirà i Ramon V de Pallars Jussà, juntament amb els monestirs de Sant Pere del…

El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum d’aquest lloc, formava part de la Vall d’Àneu, i per tant era sotmès als seus privilegis i peculiar organització eclesiàstica Malauradament no disposem de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de Sant Esteve de Gavàs, inclosa en el deganat de la Vall d’Àneu, fins l’any 1553, en què constava amb dos conrectors L’any 1566 havien augmentat a quatre i l’any 1723 havien disminuït a tres, per tornar a augmentar a sis l’any 1770 Tanmateix, en el pla redactat aquest mateix any se’n…