Resultats de la cerca

El primer esment concret de la vila de Cassibrós data de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, a la qual els habitants de la població havien d’ajudar amb mig modi de blat a l’any De jurisdicció del lloc, antigament dels comtes de Pallars, va ser a la fi de les senyories dels ducs de Medinaceli, com a hereus dels ducs de Cardona En la visita dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a les esglésies parroquials del deganat de Cardós, l’any 1314, hi consta l’església de Sant Andreu de Calcibrós Tanmateix, a la fi del…

Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes El castell d’Estac és documentat des del segle XII L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de Vallfogona Petronila…

Segons el fogatjament del 1381, aquesta vila, ara totalment abandonada, era de domini dels comtes de Pallars Passà posteriorment als ducs de Cardona No s’han trobat notícies de la seva església, dedicada a sant Martí, fins al segle XVIII, en la visita pastoral del 1758 a l’església de Santa Maria de Pessonada, de la qual Sant Martí era sufragània Actualment està totalment arruïnada, a l’igual que el poble

El castell d’Arbeca era situat al capdamunt del petit turó que domina el poble, a l’extrem sud-est de la comarca Encara en resten alguns vestigis tardans No es té cap referència sobre el castell d’Arbeca fins força temps després de la caiguda de Lleida el 1149 Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, va obtenir la senyoria del lloc el 1156, probablement per cessió del mateix comte de Barcelona, però el primer esment del castell no apareix fins al testament de Guillem de Roca de 1225 L’any 1218 foren estipulats els capítols matrimonials d’Agnès de Torroja, que havia de contraure…

L’antic agregat de Puimanyons posseïa un castell del qual no ens han arribat vestigis El castell de Puigmanyons “ ipso castro de Puigmangones ” fou definit, al costat dels castells de Reguard, Toralla, Tendrui, Erill i altres, pel comte Artau I de Pallars Sobirà al comte Ramon V de Pallars Jussà els anys 1066 i 1072 Al segle XVII Puimanyons formava part dels dominis del ducs de Cardona, marquesos de Pallars i vescomtes de Vilamur

Boldís Jussà és un dels llocs ressenyats en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, de l’any 1146, i que contribuïa al seu sosteniment amb l’aportació anual de mig modi de cereal Amb anterioritat, l’any 1136, hi ha una referència del lloc de Boldís en el testament d’Arnau de Prenyanosa, el qual deixà una pellicia a Arnal de Bullis La jurisdicció del lloc, com a part integrant de la Vall de Cardós, havia de ser del comte de Pallars, fins al final del segle XV, que passà als ducs de Cardona, i després als seus hereus, els ducs de…

No posseïm notícies documentals directes sobre aquesta església Tanmateix, l’esment més antic conegut del lloc de Sossís data del 973, en què el comte Ramon de Pallars el donà al monestir de Sant Pere de les Maleses, al qual estigué vinculat fins a la seva desaparició Més tard continuà com a patrimoni adscrit a Sant Pere de les Maleses, dins el conjunt de possessions de l’abadia de Gerri Jurisdiccionalment la vila de Sossís era, al segle XVI, dels ducs de Cardona, com a marquesos de Pallars, i ho fou fins a la fi de les senyories al segle XIX

En una convinença de l’any 1066, el comte Artau I de Pallars Sobirà definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell de Tornafort Tornastort Aquest castell passà a integrar els’dominis dels vescomtes de Pallars, anomenats primer de Siarb, i a partir del segle XII, de Vilamur Com a conseqüència del fracàs de la conspiració nobiliària contra Pere el Gran, l’any 1280 Ramon de Vilamur hagué de lliurar al procurador reial els principals castells, entre ells el de Tornafort, que posteriorment li serien retornats El lloc de Tornafort, que l’any 1381 tenia cinc focs, continuà formant part del…

El poble de Llarvén es troba a 1025 m d’altitud, a la riba esquerra del barranc de Montardit, a un quilòmetre escàs de distància del nucli d’Enviny en direcció sud-oest El castell es troba entre els dominis que al segle XI es debateren entre les dues branques comtals successores del comte Sunyer i que es negociaren en dues de les convinences que posaren fi als enfrontaments la definició de vers el 1079 entre Ramon V de Pallars Jussà i el seu cosí Artau I de Pallars Sobirà, i la commutació del 1094 entre Ramon V i Artau II El domini eminent del castell romandria en endavant sota la titularitat…

El lloc de Maella fou conquerit pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als voltants del 1157 Anys després de la conquesta, el rei Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i més endavant també majordom seu La vila i el castell de Maella passaren a mans de l’orde de Calatrava el 1203 gràcies a una donació de Pere I Aquest orde no n’aconseguí, però, el domini total fins el 1277 Segles després el castell acabà a mans dels ducs d’Híxar L’actual castell de Maella, sobre una penya que domina el poble, a la riba esquerra del Matarranya, és un edifici…