Resultats de la cerca

Aquesta vila també és de les que hom ignoraria si no fos per les convincents dades documentals, car l’aspecte actual dels voltants de l’església no dona peu a pensar que s’hi havia aixecat una vila fortificada entorn de la sagrera documentada el 1130, que ja aleshores tenia cases edificades La primera dada que cita la vila de Claret és del 1168 el 1252 torna a aparèixer amb cases que afronten amb altres cases i amb un carrer, i el 1259 fins i tot amb un nom callo de Poallo Aquesta vila havia estat promoguda per una família de cavallers que prengueren el cognom de Claret Dos germans…

Situació Finestra de doble esqueixada, d’acurada execució, un dels pocs elements característics de l’antiga església romànica de Sant Feliu de Celrà, reconstruïda al segle XVIII F Tur L’església parroquial de Sant Feliu de Celrà centra el nucli antic de la població Mapa L 39-12296 Situació 31TDG901528 Història El poble de Celrà, documentat des de l’any 922, consta que el 1059 pertanyia als senyors de Cervià En una convinença de l’any 1061, que figura en el Liber feudorum maior , aquesta església era objecte de la disputa que enfrontava Ramon Berenguer I i Almodis amb el vescomte Ponç Guerau L…

Els pocs vestigis d’aquesta capella es localitzen vora la casa homònima, al nord-est de la Colomina Les seves referències més reculades daten del segle XIII, quan hom documenta la família del mas Santromà El 1250, per exemple, els canonges de Roda donaren a cens als germans Ramon de Santromà i Guillem dos capmasos als Solans d’Eroles i a Terrassa

Documentat a la segona meitat del segle XI, formà part dels dominis dels Vallferrera Abans del 1086, n’era el senyor Ficapal de Vallferrera, el qual establí un conveni amb els seus germans Tedball i Guillem Vers el 1097, el castell passà a mans de Tedball Guitard de Vallferrera, qui l’infeudà al seu nebot, fill de Ficapal, el qual havia hagut d’abandonar el comtat

Els Falcons és una petita caseria del terme situada al sud-oest de Penelles El lloc consta amb la seva torre, avui desapareguda, des del 1138, en què la “ turrim de Falcons ” és una de les afrontacions del terme i alou de Bellestar, que Arnau de Ponts i els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon concediren a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla perquè hi bastissin un castell

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Aquesta església, de la qual no sabem l’indret on era edificada, es coneix gràcies a dos documents del segle XII L’any 1105 les esglésies de Sant Llorenç i Sant Esteve de Perabruna figuren com a béns perduts pel monestir de Gerri l’any 1138 l’abat Guillem de Gerri reclamà a Alegret de Claverol i als seus germans diversos béns, entre ells una església dedicada a sant Llorenç Sembla que aquesta és la darrera notícia sobre l’esmentada església

La família Bigues senyorejà aquest casal des del segle XI Els documents esmenten els germans Ponç i Pere de Bigues el 1156 Encara al segle XIV n’eren els propietaris Bernat i Guillem de Bigues El 1425 apareix Humbert de Bigues com a senyor d’aquesta mansió A partir d’aquest moment, no trobem cap més notícia sobre la família Bigues Segons sembla, el terratrèmol del 1448 ensorrà aquest casal Al segle XVIII tenia la possessió d’aquest edifici Francesc Anton Grimau i de Corbera Després passà a Joan Vadell i, posteriorment, al baró de Segur

L’única referència documental que coneixem d’aquesta església data de l’any 834, en què fou donada pel prevere Dató a l’abat Ananias, i altres germans, tots servents del monestir de Sant Vicenç de Gerri No queden traces d’aquest edifici, ni del seu emplaçament, que devia ésser prop de l’estany de Montcortès El castell Cortès citat en el document del 834 segurament es refereix a Montcortès, motiu pel qual creiem que aquesta església podria ser l’església de Sant Pau in Cortis de la butlla del 1164 atorgada pel papa Alexandre III al monestir de Gerri

La referència més antiga del lloc dels Garidells apareix en la donació del terme i el castell dels Garidells que feu l’any 1174 Guillem de Claramunt als seus germans Arnau i Berenguer Pel que fa a l’església parroquial, cal esperar fins a les relacions de dècimes papals dels anys 1279 i 1280, on consta que no hi contribuïa amb res Això vol dir que la parròquia era pobra i no tenia les rendes suficients per a tributar La parròquia dels Garidells, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual és de tipus popular, dins un estil indeterminat de…