Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Castell de Tragó (Cabó)
Art romànic
El lloc de Tragó és conegut des de l’any 1035 El castell fou en un primer moment del domini dels Caboet, com tota la vall La potestat dels castells que hi havia a les valls de Sant Joan i de Cabó passà a l’església d’Urgell gràcies als testaments de Guillem Guitard de Caboet 1110 i de Ramon II 1156 En aquest moment hi havia documentats a la vall de Castellbò els castells de Castellpòdol, Castellpuig, la Serra i Tragó Per tots aquests castells, l’any 1162 Arnau de Caboet i els habitants de la vall de Cabó i de Sant Joan van fer jurament feudal al bisbe Sanç de la Seu d’Urgell El document va…
Torre Gironella (Girona)
Art romànic
Juntament amb els castells de Sobreporta i de Cabrera —aquest últim també conegut com de Requesens i de Girona— formava part del conjunt defensiu de la ciutat de Girona La ciutat fortificada depenia dels comtes de Barcelona així, tot al llarg de la segona meitat del segle XI les notícies reiterades sobre la ciutat anaven lligades als juraments de fidelitat prestats pels successius vescomtes Tanmateix, la primera menció, del 1056, es refereix a la donació que el comte Ramon Berenguer I féu a la comtessa Almodis amb motiu de les seves esposalles i que deia així “Per hanc scripturam donacionis…
Santa Eulàlia de Tapioles (Vallgorguina)
Art romànic
Situació Absis romànic d’aquesta antiga parròquia, ara totalment en ruïnes V Angulo L’església de Santa Eulàlia de Tapioles és situada al veïnat d’aquest mateix nom, dins del terme de Vallgorguina, a la part est del Vallès Oriental, on confronta amb el Maresme Mapa L38-15394 Situació 31TDG571115 L’església de Tapioles és a 1,5 km en línia recta del poble de Vallgorguina Per accedir-hi s’ha de prendre la carretera que va de Sant Celoni a Arenys de Mar 1 km abans d’arribar a Vallgorguina s’ha d’agafar el camí en el qual s’indica la direcció del dolmen S’ha de seguir aquesta pista fins a arribar…
Castell d’Algerri
Art romànic
Situació Les romanalles d’aquesta fortalesa medieval s’alcen dalt del turó que domina la població d’Algerri ECSA - J Bolòs Aquest castell és situat al cim del turó que hi ha sobre el poble d'Algerri Es troba al límit entre les muntanyes de la Serra Llarga i la plana del Segrià Mapa 32-14359 Situació 31TCG039325 Des de la part alta del poble d’Algerri s’hi arriba en poca estona JBM-FFLl Història Una de les primeres referències documentals del castell d’Algerri data del 1105 —uns anys abans de la seva conquesta als musulmans—, quan el comte Pedro Ansúrez, tutor del comte Ermengol VI d’Urgell,…
Sant Salvador d’Albets (Lladurs)
Art romànic
Situació Un detall de la capçalera exterior de l’església, la qual deixa veure encara les traces de les arcuacions que decoraven la part superior del seu mur L Prat Mapa 291M781 Situació 31TCG727573 L'església és situada dins el terme parroquial de la Llena, a la part baixa del municipi de Lladurs i a l’indret del mas Albets conegut com “la Devesa” Val a dir ja d’antuvi, que s’ha de rebutjar de pla la variant toponímica “Oveig” — en comptes d’Albets—, que recull alguna publicació sobre romànic ben segur com a resultat de l’intent gens reeixit de redreçar “Ubech”, una altra variant espúria i…
Domus de Canet o castell de Santa Florentina (Canet de Mar)
Art romànic
Situació Aspecte actual d’aquest fantasiós castell neomedieval ECSA - Rambol El castell de Santa Florentina, antiga domus de Canet, és situat a la part alta de la vall de Canet, uns 2 km al N de la població Mapa 38-15394 Situació 31TDG648057 Per accedir-hi des de la carretera N-II cal desviar-se uns 2 km endins de la població seguint una pista asfaltada que corre parallela a la riera de Canet els darrers 800 m són per camí de terra MLIR Història Fotografia de la fortalesa al final del segle passat, abans de la seva transformació radical al començament d’aquest segle Arxiu Mas El casal o…
Sant Romà d’Aranyonet (Gombrèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana F Tur L’església de Sant Romà, avui fora de servei i en mal estat de conservació, es troba al mig de l’agregat d’Aranyonet, a 1 090 m d’altitud El poblat, avui gairebé deshabitat, és a 10 km a l’extrem sud-occidental del municipi de Gombrèn, al peu dels rasos de Tubau L’edifici és a mà dreta del torrent d’Aranyonet afluent per l’esquerra de l’Arija Mapa 255M781 Situació 31TDG203765 Per arribar-hi cal agafar un camí de bosc que surt de la carretera comarcal que uneix Campdevànol i Berga La cruïlla es troba al lloc on hi ha l’…
Santa Maria dels Omells de na Gaia
Art romànic
Situació Anvers i revers d’una de les esteles més antigues que s’han conservat, procedent de l’antic cementiri parroquial JM Miró El poble dels Omells de na Gaia s’esglaona per un pujol que s’alça vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Mapa 33-15 389 Situació 31TCF394964 Per a arribar als Omells de na Gaia, cal prendre en direcció S la carretera L-220, que s’inicia entre Belianes i Maldà, a la cruïlla amb la carretera que va a l’Espluga Calba CPO Història L’indret fou repoblat a mitjan segle XII, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura Aquesta…
Sant Pere de les Maleses (la Pobla de Segur)
Art romànic
Situació Vista interior dels dos absis, sota una gran balma, que formen la capçalera de l’església d’aquest petit cenobi ECSA - JA Adell Aspecte que ofereixen les diferents estances d’aquest antic monestir, edificat totalment sota una gran balma ECSA - JA Adell Les ruïnes del monestir de Sant Pere de les Maleses es troben dins una balma, a la part alta del barranc de Sant Pere, afluent per la dreta del riu Noguera Pallaresa, en ple congost de Collegats Mapa 33-11252 Situació 31TCG373832 L’accés és molt difícil Hi ha dos camins, un que surt d’un revolt de la carretera de la Pobla de Segur a…
Textus Quatuor Evangeliorum
Art romànic
Foli 98, que correspon al començament de l’evangeli de Lluc L’animal allegòric és inscrit en un cercle sostingut per dos àngels G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 15, aquest Evangeliari constituït per 182 folis 25 x 18 cm, escrit en lletra carolina en les seves parts fonamentals negre i vermell és considerat obra del segle XII o bé de les darreries de l’XI * Relligat segons Josep Gudiol el segle XIV també presenta un reforç amb llom de badana realitzat modernament El seu estat de conservació pot considerar-se a bastament satisfactori El mateix autor l’examina com un dels còdex que…