Resultats de la cerca

Antiga església, reedificada el 1929 en un emplaçament diferent a l’original, situada al S del terme, a la dreta de la riera d’Argentona, gairebé al límit amb els municipis de Mataró i de Cabrera de Mar Presideix el veïnat del Cros, on hi ha el casal de Can Garí i altres cases antigues com les Matenes o Can Bartrina El 1014 s’esmenta per aquest indret una terra de Sant Miquel, cosa que fa suposar que ja devia existir la capella, la qual surt sovint documentada a partir del 1187 En les visites pastorals figura com la capella de la casa del Cros L’antiga capella es trobava ruïnosa el 1851, i…

La capella de Sant Pau es troba annexa al mas de la Coma, situat a la part llevantina de l’antic castell de Fornils, en un paratge situat a ponent de l’església de Sant Martí Sacalm, de la qual depenia religiosament És esmentada en els mateixos testaments dels anys 1269 i 1317 que fan el primer esment de Sant Pere de Fornils A diferència de Sant Pere es va refer al segle XVII i es va restaurar de nou al començament del segle XIX No té culte, però en conserva sencer l’edifici

Aquesta església parroquial és situada al centre de la vall de Santa Creu, a l’extrem sud-est del municipi d’Osor La vall i l’església de Santa Creu són esmentades des del 902 Consta com a parròquia independent de Santa Cruce entre el 1050 i el 1150 L’any 1332 tenia ja el cotitular de Sant Jaume, que acabà essent el principal de l’església i, a causa del despoblament, passà a ésser sufragània d’Osor, fins al 1878 L’edificació actual es va refer al segle XVIII i no conserva vestigis visibles de l’època romànica

Església parroquial, situada al nord del terme, a la dreta de l’Onyar, prop del límit amb Riudellots, molt a prop de la N-ll L’edifici actual es va refer entre els anys 1762 i 1773, segons les dates gravades a les llindes Consta com a parròquia rural al Llibre verd de Girona, el 1362, i en els antics nomenclàtors de la diòcesi gironina Hom en pot situar l’origen als segles X o XI A la part nord de l’edifici actual hi ha reaprofitat un mur vell que podria ésser d’època romànica

Aquesta ermita és documentada per primera vegada el 1496 Probablement fou bastida pels cartoixans d’Escaladei, en el lloc conegut com el “Desert de sant Onofre” Hom diu que en aquest lloc hi havia hagut una ermita anterior, de la qual, documentalment, no hi ha cap notícia coneguda Ara bé, tot i la manca de notícies directes, la dedicació a sant Joan, l’esment al “desert” i la situació de l’ermita fan més que probable la presència eremítica en aquest indret des de temps molt anteriors a la primera data coneguda L’ermita es va refer cap a l’any 1780

A l’antiga parròquia de Sant Bartomeu de Covildases, hi ha adscrit el mas Tomàs, que recorda una antiga capella dedicada a sant Tomàs Capella de la qual no es tenen notícies fins el segle XIV, més concretament, a partir de l’any 1345 i gràcies a les deixes testamentàries d’un testament del mas Cavaller El lloc i el mas varen quedar despoblats a la segona meitat del segle XIV Quan es va refer el mas al final del segle XVI, aquest es degué fer aprofitant les pedres de l’antiga església De la capella, però, no n’apareix cap més notícia des del segle XIV

Església i antiga ermita, situada al sector marítim, prop del barri de Can Sanç Se n’ignora l’origen, però es podria situar en època del romànic Surt esmentada ocasionalment el 1368 en un document en què consta que tenia donades o ermitanes que en tenien cura El 1508 s’esmenta com “Sant Pere prop l’arena del mar” Sembla que inicialment era un lloc d’hostalatge en el camí ral que passava prop d’ella Es va refer al segle XVII i fou des d’aleshores centre d’una confraria de pescadors L’església de Sant Pere ha estat de nou refeta el 1917 i el 1953

Antiga petita parròquia rural, documentada des del 939 com la ecclesia castri Marphani , quan el bisbe de Vic la va sotmetre a l’església de Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració El 985 consta com a parròquia independent i se n’esmenta ja el titular, sant Pere L’església actual no sembla conservar cap element romànic consta que es va refer el 1774 i es va restaurar el 1943 Conserva a la part de ponent un portal amb un arc profusament decorat de garlandes, flors i angelets, que sembla aprofitat d’una obra anterior del segle XVII Ara no té culte i es troba…

La capella ermitana de Sant Ferriol era situada a mitja muntanya de Montjuïc, davant la penya del mateix nom, al costat d’una pedrera, entre l’antiga església de Santa Madrona i el mar Tot i que probablement existia des de molt antic, la primera notícia documental que hi fa referència data del 1288, quan Agnès, filla de Pere Grony, llegà 70 sous a la dita capella Gairebé un segle més tard sembla que el seu estat amenaçava ruïna, motiu pel qual l’any 1370 el bisbe Berenguer concedia quaranta dies d’indulgència als fidels que contribuïssin amb almoines a la reconstrucció de la capella…

Ermita situada a la part muntanyosa del nord del terme, en un planell del turó de Sant Elies 999 m d’altitud Consta que existia el 1286 quan el feligrès Antic de Tàpies li deixà dos di-ners El seu origen podria ésser molt més remot La capella actual es va refer al segle XVII, és rectangular, amb porta d’arc de mig punt amb un curiós relleu a la dovella central La nau és molt baixa amb arcs ogivals i dues claus de volta, una datada del 1633 Té un campanar d’espadanya Té la casa annexa, on vivien els ermitans Avui és un refugi muntanyenc Des del segle XVI i XVII pertanyia a la…