Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
les Comes
Enclavament
Enclavament (33,4 ha) del municipi de Muntanyola (Osona), dins el de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Mont-rodon
Enclavament
Enclavament (1,12 km2) del municipi de Tona (Osona), dins el terme de Taradell, al voltant de l’antic casal de Mont-rodon, casa forta de l’antic terme del castell de Taradell esmentada ja el 1076 i origen del llinatge Mont-rodon
.
El casal esdevingué cap d’una petita quadra 1445 autònoma, sotmesa al veguer de Vic, que el 1840 fou annexada al municipi de Tona L’edifici, gòtic, fou bastit el 1445 sobre les restes d’un casal romànic
Sidi Ifni
Enclavament
Antic enclavament (conegut també per Santa Cruz de Mar Pequeña) de l’Estat espanyol a la costa atlàntica del Marroc, davant l’illa de Lanzarote.
La presència espanyola datava del 1476, però no fou ocupat oficialment fins el 1934, i tornà al Marroc el 1969 La població és majoritàriament berber
comtat de Treviño
Enclavament
Enclavament de la província de Burgos dins de la d’Àlaba, al País Basc.
Comprèn la vall de l’Agudo i part de la vall del Zadorra, i és separat de la conca d’Àlaba per les muntanyes de Vitòria Forma un municipi de 1 109 h est 1986, amb capital a Treviño, i molts petits nuclis subsidiaris El domini original sembla que fou fundat per Lope Laínez, ric home de Vitòria, el 1160, i, ampliat el 1194 pel rei Sanç de Navarra Inicialment pertanyia a Àlaba, fins que fou conquerit, amb Vitòria, pel rei Alfons VIII de Castella 1200, Joan II li concedí els furs de Logronyo 1417, i poc després concedí el títol de comte de Treviño 1453 a Diego Gómez Manrique de Lara, adelantado i…
la Muntada
Enclavament
Enclavament del municipi de Muntanyola (Osona), situat entre els termes d’Oristà i de Sant Bartomeu del Grau.
El nom li dóna una antiga masia situada a la carretera de Vic a Olost
Miramberc
Enclavament
Antiga quadra del municipi de Malla (Osona), que forma un enclavament entre els termes de Tona, Taradell, Seva i Balenyà.
Fou una de les Quadres Unides d’Osona que s’uní el 1840 a Malla Fou coneguda fins al segle XV amb el nom de Torrellebreta , i també, des de la fi del segle X, amb el de Torre de Probes