Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
la Quadreta
Enclavament
Enclavament (0,77 km2) del municipi de Castellserà (Urgell), entre els de Penelles i Montgai (Noguera), que forma una franja estreta i d’uns 4 km de longitud que aïlla pràcticament Penelles de la major part del seu territori.
Cal Vies
Enclavament
Enclavament del terme de l’Arboç (Baix Penedès) situat entre els termes de l’Alt Penedès de Santa Margarida i els Monjos, Castellví de la Marca i Castellet i la Gornal.
El veïnat es troba a 6,5 km del cap del municipi en direcció a Vilafranca del Penedès
Sidi Ifni
Enclavament
Antic enclavament (conegut també per Santa Cruz de Mar Pequeña) de l’Estat espanyol a la costa atlàntica del Marroc, davant l’illa de Lanzarote.
La presència espanyola datava del 1476, però no fou ocupat oficialment fins el 1934, i tornà al Marroc el 1969 La població és majoritàriament berber
comtat de Treviño
Enclavament
Enclavament de la província de Burgos dins de la d’Àlaba, al País Basc.
Comprèn la vall de l’Agudo i part de la vall del Zadorra, i és separat de la conca d’Àlaba per les muntanyes de Vitòria Forma un municipi de 1 109 h est 1986, amb capital a Treviño, i molts petits nuclis subsidiaris El domini original sembla que fou fundat per Lope Laínez, ric home de Vitòria, el 1160, i, ampliat el 1194 pel rei Sanç de Navarra Inicialment pertanyia a Àlaba, fins que fou conquerit, amb Vitòria, pel rei Alfons VIII de Castella 1200, Joan II li concedí els furs de Logronyo 1417, i poc després concedí el títol de comte de Treviño 1453 a Diego Gómez Manrique de Lara, adelantado i…
can Via
Enclavament
Enclavament (0,3 km 2
) del municipi de l’Arboç (Baix Penedès), entre els de Castellví de la Marca (Alt Penedès) i de Castellet i la Gornal (Garraf).
Baridà
Enclavament
Enclavament del municipi de Ribera d’Urgellet (fins el 1968, de la Parròquia d’Hortó), al vessant septentrional de la serra d’Ares, entre els municipis de les Valls d’Aguilar, Fígols i Alinyà i Cabó.
Hi ha el mas de Cal Baridà
l’Albornar
Enclavament
Enclavament (2,23 km2) del municipi de Santa Oliva (Baix Penedès), separat del nucli pels municipis d’Albinyana i de Banyeres del Penedès.
Era un antic terme propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès