Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
el Realenc de la Plana
Enclavament
Enclavament (4,87 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), entre els de Montesa, l’Alcúdia de Crespins, Canals, Cerdà, Torrella de la Costera i Llanera de Ranes (Costera) i els d’Anna i Énguera (Canal de Navarrés).
el Gars
Enclavament
Enclavament (0,4 km2) del municipi de la Granja de la Costera (Costera), entre els de Vallés i de Xàtiva, a l’esquerra del riu Cànyoles.
la Garrofera
Enclavament
Enclavament (1,04 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), dins el de Bellús (Vall d’Albaida), al vessant meridional de la serra Grossa.
el Gafarró
Enclavament
Petit enclavament (0,025 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), entre els de Vallés de la Costera, la Granja de la Costera i Llanera de Ranes.
l’Alter
Enclavament
Enclavament del terme municipal de la Granja de la Costera (Costera), entre els de Canals i de Torrella de la Costera.
Almenara
Enclavament
Enclavament del municipi de Vallés de la Costera dins el terme de Xàtiva (Costera).
Cal Vies
Enclavament
Enclavament del terme de l’Arboç (Baix Penedès) situat entre els termes de l’Alt Penedès de Santa Margarida i els Monjos, Castellví de la Marca i Castellet i la Gornal.
El veïnat es troba a 6,5 km del cap del municipi en direcció a Vilafranca del Penedès
Sidi Ifni
Enclavament
Antic enclavament (conegut també per Santa Cruz de Mar Pequeña) de l’Estat espanyol a la costa atlàntica del Marroc, davant l’illa de Lanzarote.
La presència espanyola datava del 1476, però no fou ocupat oficialment fins el 1934, i tornà al Marroc el 1969 La població és majoritàriament berber
la Senyoria
Enclavament
Enclavament (7,5 ha) del municipi de Vallès de la Costera, entre Llocnou d’en Fenollet i el Genovés (Costera).
comtat de Treviño
Enclavament
Enclavament de la província de Burgos dins de la d’Àlaba, al País Basc.
Comprèn la vall de l’Agudo i part de la vall del Zadorra, i és separat de la conca d’Àlaba per les muntanyes de Vitòria Forma un municipi de 1 109 h est 1986, amb capital a Treviño, i molts petits nuclis subsidiaris El domini original sembla que fou fundat per Lope Laínez, ric home de Vitòria, el 1160, i, ampliat el 1194 pel rei Sanç de Navarra Inicialment pertanyia a Àlaba, fins que fou conquerit, amb Vitòria, pel rei Alfons VIII de Castella 1200, Joan II li concedí els furs de Logronyo 1417, i poc després concedí el títol de comte de Treviño 1453 a Diego Gómez Manrique de Lara, adelantado i…