Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Fontanet
Caseria al llogaret de Fontanet, al municipi de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Enclavament
Enclavament del municipi de Cabó (Alt Urgell), dins el d’Organyà, al vessant septentrional de la muntanya de Nargó, prop de la plana al·luvial del Segre.
Hi ha el mas de Fontanet, amb les restes de la capella de Sant Martí
Mont-rodon
Enclavament
Enclavament (1,12 km2) del municipi de Tona (Osona), dins el terme de Taradell, al voltant de l’antic casal de Mont-rodon, casa forta de l’antic terme del castell de Taradell esmentada ja el 1076 i origen del llinatge Mont-rodon
.
El casal esdevingué cap d’una petita quadra 1445 autònoma, sotmesa al veguer de Vic, que el 1840 fou annexada al municipi de Tona L’edifici, gòtic, fou bastit el 1445 sobre les restes d’un casal romànic
Cal Vies
Enclavament
Enclavament del terme de l’Arboç (Baix Penedès) situat entre els termes de l’Alt Penedès de Santa Margarida i els Monjos, Castellví de la Marca i Castellet i la Gornal.
El veïnat es troba a 6,5 km del cap del municipi en direcció a Vilafranca del Penedès
comtat de Treviño
Enclavament
Enclavament de la província de Burgos dins de la d’Àlaba, al País Basc.
Comprèn la vall de l’Agudo i part de la vall del Zadorra, i és separat de la conca d’Àlaba per les muntanyes de Vitòria Forma un municipi de 1 109 h est 1986, amb capital a Treviño, i molts petits nuclis subsidiaris El domini original sembla que fou fundat per Lope Laínez, ric home de Vitòria, el 1160, i, ampliat el 1194 pel rei Sanç de Navarra Inicialment pertanyia a Àlaba, fins que fou conquerit, amb Vitòria, pel rei Alfons VIII de Castella 1200, Joan II li concedí els furs de Logronyo 1417, i poc després concedí el títol de comte de Treviño 1453 a Diego Gómez Manrique de Lara…
Castellins
Enclavament
Enclavament (0,85 km 2
) del municipi de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), a la dreta del riu de Pallerols i separat pel municipi de Noves i Castellbò.
Formà part del terme de Pallerols del Cantó fins l’any 1972
Aguilella
Enclavament
Enclavament (3,1 km 2 ) del municipi de Barbens (el Pla d’Urgell).
Una gran part és regada pel canal d’Urgell L’església d’Aguilella és esmentada el 1099, a l’acta de consagració de l’església de Guissona
Almenara
Enclavament
Enclavament del municipi de Vallés de la Costera dins el terme de Xàtiva (Costera).
Rúbies
L’església de Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
© Isidre Blanc
Enclavament
Enclavament del municipi de Camarasa (Noguera), separat del sector principal pel de Vilanova de Meià.
L’església Santa Maria depèn de la parròquia de Perauba L’antic terme s’estén des de la Noguera Pallaresa, a la sortida del pas de Tarradets, al límit amb el Pallars Jussà, fins al pic de Migjorn, al cim del Montsec de Rúbies
Peret
Enclavament
Enclavament del municipi d’Olius (Solsonès) dins el de Llobera de Solsonès, al S de Peracamps.
Sant Quintí de Montclar
Enclavament
Enclavament del municipi de Montclar (Berguedà), situat entre els municipis de Casserres, l’Espunyola i Avià.