Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Rufea
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a la dreta del Segre, al S de la ciutat.
És dividida entre Rufea Sobirana on es troba el santuari de Butsènit i Rufea Jussana a les terrasses més baixes Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó a l’indret de l’actual torre d’en Roig, un nucli amb carta de poblament del 1199, que passà el 1208 al monestir de Poblet Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors
el Puigbordell
Partida
Partida del municipi de Lleida (Segrià), centrada pel puig Bordell, a l’W de la ciutat, actualment urbanitzada.
les Pardinyes
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), dividida entre les Pardinyes Altes (on hi havia la parròquia de Sant Gili) i les Pardinyes Baixes, situada al N del Sas.
Palauet
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a l’esquerra del Segre; a la torre del Pastoret prop del modern cementiri de la ciutat hi havia hagut el poble de contribució de Palau d’Horta o Palauet, despoblat arran de la guerra dels Segadors.
Moradilla
Despoblat
Partida
Partida i despoblat del municipi de Lleida, al cim del tossal de Moradilla (242 m alt.), al NE del terme, a l’esquerra del Segre, al límit amb el municipi dels Alamús.
pla de Montsó
Partida
Partida de l’horta de Lleida, al NW de la ciutat, al límit amb el terme d’Alpicat, vora la carretera de Lleida a Montsó.
És regada per la séquia del pla de Montsó , derivada del canal de Pinyana
Montmeneu
Partida
Partida del municipi de Seròs (Segrià), al S del municipi, al límit amb el de la Granja d’Escarp, al voltant del Montmeneu (494 m alt.), punt culminant de la línia divisòria d’aigües entre el Segre i l’Ebre, a l’W de les Garrigues.
Montcada
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), al N de la ciutat, al límit amb el municipi de Vilanova d’Alpicat, que rebé aquest nom pel fet d’haver-hi rebut terres un membre del llinatge Montcada arran de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, el 1149.
Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca Aitona, Seròs, Mequinensa, Fraga, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada , desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada , dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del s XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla
la Vila
Sector o indret
Partida
Partida de l’horta de Xàtiva, entre els municipis de Xàtiva i Novetlè (Costera), a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la séquia de la Vila , que pren l’aigua de la font del riu dels Sants al pont de l’Alcúdia de Crespins se'n deriva la fila dels Horts que rega terres de Canals penetra dins el terme de Canals amb el nom de cabral de la Palanca i, al pont de Sant Roc, se'n deriva la fila del Canyamar una mica més avall, la séquia de Ranes que se'n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila, i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu Cànyoles, el curs del qual segueix fins a separar-se'n, per la dreta, en un nou assut, des d’on continua per l’antic terme d…
Vallcalent
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a ponent de la ciutat, sota el pla de les Torres.
Era una antiga zona de conreu de blat, vinya i cànem que el canal de Pinyana ha revalorat