Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Montmeneu
Partida
Partida del municipi de Seròs (Segrià), al S del municipi, al límit amb el de la Granja d’Escarp, al voltant del Montmeneu (494 m alt.), punt culminant de la línia divisòria d’aigües entre el Segre i l’Ebre, a l’W de les Garrigues.
Vallbona
Partida
Partida del municipi de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), al S del poble, relacionada probablement amb Ramon de Vallbona, fundador de la comunitat eremítica de Cérvoles.
la Torre de Santa Maria
Partida
Casa i partida del municipi de Torregrossa (Garrigues), al límit amb el dels Alamús (Pla d’Urgell).
Cap
Partida
Partida de regadiu del municipi de Castelló de la Plana, al N de la ciutat.
Canet
Partida
Partida rural del municipi de Castelló de la Plana situada a la franja territorial d’horta.
el Bovalar
Partida
Partida del municipi de Castelló de la Plana, a 3,5 km de la ciutat.
Benifurt
Partida
Partida del terme de Xàtiva (Costera), prop del riu d’Albaida, vora la confluència amb el Cànyoles.
La séquia de Benifurt , que rega, juntament amb la séquia del Puig, la part de l’horta de Xàtiva a la dreta del riu d’Albaida, pren l’aigua d’aquest riu a l' assut de Benifurt , a 2,75 km i aigua avall de l’assut del Puig
Benadressa
Partida
Partida del terme de Castelló de la Plana a la vora esquerra de la rambla de la Viuda.
El 1788 Salvador Català, actiu comerciant i industrial castellonenc, demanà l’establiment formal amb dret jurisdiccional i carta de poblament d’una petita caseria dita modernament del Mercader , bastida el 1791 i actualment enrunada, que incloïa un molí, una fàbrica de terrissa, diverses cases i una capella
Alcofra
Partida
Partida del terme municipal de Cocentaina (Comtat), situada a la plana regada.
Fadrell
Partida
Partida i antic lloc del municipi de Castelló de la Plana, al sud de la ciutat.
Fins a la conquesta cristiana era el nucli més poblat del terme En resta l’antiga església parroquial Sant Jaume, reformada al s XVII, que conserva un retaule del s XVI Aquest lloc era una antiga comanda de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa