Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Fadrell
Partida
Partida i antic lloc del municipi de Castelló de la Plana, al sud de la ciutat.
Fins a la conquesta cristiana era el nucli més poblat del terme En resta l’antiga església parroquial Sant Jaume, reformada al s XVII, que conserva un retaule del s XVI Aquest lloc era una antiga comanda de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa
Rufea
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a la dreta del Segre, al S de la ciutat.
És dividida entre Rufea Sobirana on es troba el santuari de Butsènit i Rufea Jussana a les terrasses més baixes Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó a l’indret de l’actual torre d’en Roig, un nucli amb carta de poblament del 1199, que passà el 1208 al monestir de Poblet Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors
els Boixadors
Partida
Partida de l’horta de Lleida, dins el terme de la ciutat, entre aquesta i Vilanova d’Alpicat, drenada per la Noguerola i la clamor de Balàfia, adjudicada als Boixadors després de la conquesta (1149).
Montcada
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), al N de la ciutat, al límit amb el municipi de Vilanova d’Alpicat, que rebé aquest nom pel fet d’haver-hi rebut terres un membre del llinatge Montcada arran de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, el 1149.
Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca Aitona, Seròs, Mequinensa, Fraga, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada , desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada , dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del s XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla
el Coll de Mònecs
Sector o indret
Partida
Partida del terme d’Ulldemolins (Priorat), al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d’un asceteri, probablement habitat per monjos reclusos ja des de l’època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan sXII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei.