Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Rifà
Zona de càmping i turisme a la platja de Rifà de Mont-roig (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Partida
Partida i antic lloc (Rifà de Peu) del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), a la costa ( platja de Rifà
), entre Miramar i la riera de Riudecanyes, on desemboca la riera de Rifà
, que neix a la mola de Colldejou.
Pinedo
Partida
Poble i partida del municipi de València, situats a la costa, al S de la ciutat i al sector septentrional de l’Albufera.
La població, tota disseminada, es dedica sobretot al conreu de l’arròs la totalitat del terreny és marjal i s’estén a les vores de les carreteres de Castellar a la mar platja de Pinedo , continuada vers el S per la del Saler, centrada per un petit nucli i la parròquia del Roser, a la fi de la platja de Natzaret Al costat de la mar hi ha un petit sector dedicat a hortalisses El nou curs del Túria desemboca al N de Pinedo
sa Salrossa
Partida
Venda situada a la part meridional de la platja d’en Bossa, dins el terme de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), enfront de la parròquia de Sant Francesc de Paula, prop de ses Salines; en aquest sector la platja rep el nom de platja de sa Salrossa.
Al S, a la part rocallosa, hi ha la torre de sa Salrossa
la Bomba
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Oliva (Safor), entre la ciutat i la Platja d’Oliva.
Aigüesblanques
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Oliva (Safor), prop de la mar, al S de la Platja d’Oliva.
es Figueral
Partida
Venda de la parròquia de Sant Carles de Peralta (Santa Eulària del Riu), a la costa oriental d’Eivissa, on hi ha la platja des Figueral.
el Baver
Barri
Partida
Barri i partida rural d’Alacant (Alacantí), situat al sud de la ciutat, vora la carretera de Madrid, davant la platja de Baver (que s’estén entre el port, el barranc de Sant Blai i la rambla de les Ovelles).
La part més pròxima al centre d’Alacant, on fou començat a construir el 1884 el barri de Benalua, havia estat anomenada els Antigors, i hi han estat trobades restes d’una ciutat romana Al s XVIII el Baver formava encara un port natural