Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
pla d’Era Cigalèra
Calma
Calma (2 126 m alt.) del terme de Bausén (Vall d’Aran), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l’estany d’Era Cigalèra
.
calm Colomer
Calma
Calma (2 802 m alt.) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran (Baixa Cerdanya), entre els termes de Talltendre, Meranges i Lles.
Domina, a l’oest, l' estany de calm Colomer , l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer , desguassa al Segre a través del riu de la Llosa
fluviòmetre
Hidrologia
Aparell que registra automàticament els canvis de nivell d’un riu, d’un embassament, d’un llac, etc.
Consisteix en un estilet que, accionat per un flotador, dibuixa una gràfica sobre un tambor que es mou per mitjà d’un aparell de rellotgeria Avisa també d’una manera automàtica quan el nivell arriba a un valor determinat
el Motllat
Vista dels Motllats des de Capafonts (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Calma
Calma de les muntanyes de Prades, de l’alineació de la Mussara, esglaonada damunt el Camp de Tarragona, al municipi de Capafonts (Baix Camp).
Ocupa uns 6 km en direcció N-S i 3 km en direcció E-W, i l’altitud depassa el miler de metres És formada per un capell de calcàries i de margues juràssiques del Liàsic i cretàcies, damunt un sòcol paleozoic de llicorella
pla de Calm-agra
Calma
Calma residual de la superfície d’erosió postherciniana, compresa entre la portella de Mentet, a l’W, i els pics de la Llosa (2 503 m) i de Rocacolom (2 502 m), a l’E.
Forma part de la línia de crestes que separa l’alta vall del Ter terme de Setcases, al Ripollès de la vall de la Tet terme de Mentet, al Conflent És un indret cobert de pasturatges i un punt important de concentració ramadera
banquisa
Geomorfologia
Hidrologia
Banc de glaç que es forma per congelació de l’aigua superficial dels oceans polars.
A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m
gel de fons
Hidrologia
Geomorfologia
Gel situat sota la superfície de l’aigua, independentment del seu procés de formació, que es troba adherit al fons o a un cos submergit, especialment a la vegetació aquàtica.
gel en crosta
Hidrologia
Geomorfologia
Gel en forma de capa llisa, mat, prima i elàstica, de menys de 10 cm de gruix, que es forma en aigües tranquil·les a partir del gel greixós, la qual sura a la superfície de l’aigua i s’ondula fàcilment amb les onades sense trencar-se.
Sota pressió, les capes de gel en crosta poden formar un patró de dits entrecreuats Es pot distingir entre el gel en crosta fosc , de menys de 5 cm de gruix i d'aspecte molt fosc, i el gel en crosta clar , de més de 5 cm de gruix i d'aspecte més clar
gel en galetes
Hidrologia
Geomorfologia
Conjunt de fragments de gel de forma aproximadament circular, d’entre 30 cm i 3 m de diàmetre i 10 cm de gruix, amb les vores aixecades pel xoc constant d’aquests fragments entre ells, que es formen en aigües marines o continentals agitades a partir de gel granulat agregat.
gel en prismes
Hidrologia
Geomorfologia
Capa de gel podrit en un llac o al mar, formada per prismes de gel orientats perpendicularment a la superfície de l’aigua.
Fa un so molt característic quan se separen els prismes de gel que el conformen i repiquen entre ells