Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
Brigit
Mitologia
En la religió celta, divinitat femenina, filla de Dagda, deessa de la poesia, la medicina i l’art de treballar els metalls.
correfoc
Correfoc
Mikhail Zahranichny - Fotolia.com
Folklore
Mitologia
Joc de carrer en què la multitud corre per a esquivar els focs d’artifici de dracs, diables i altres personatges fantàstics de la mitologia popular.
Sol fer-se de nits, i constitueix un episodi essencial en nombroses festes majors i diades assenyalades arreu de Catalunya
Cupido
Cupidos disparant les seves fletxes en l’obra El triomf de Galatea (1512), de Rafael, conservada a la Vil·la Farnesina, Roma
© PhotoDisc - Fototeca Storica Nazionale
Mitologia
Divinitat romana de l’amor, que correspon al déu grec Eros.
La figura de Cupido ha estat sovint representada com un nadó, un jove àngel o un nen alat amb arc i fletxes i, de vegades, amb els ulls embenats
elf
Religions del centre i nord d’Europa
Mitologia
Cadascun dels esperits que poblen l’aire, els boscs, les coves, etc, en la mitologia escandinava.
drac
Mitologia
Prototip del monstre marí primordial.
El drac és considerat com a enemic dels déus i dels homes, i contra ell lluiten els herois Hèrcules o sant Jordi A la Bíblia rep els noms de Leviatan i Rahab
valquíria
Les Valquíries, grup escultòric de Pau Gargallo i Catalán, al Palau de la Música Catalana de Barcelona
© Fototeca.cat
Religions del centre i nord d’Europa
Mitologia
Cadascuna de les deesses de la mitologia escandinava, verges guerreres, al servei del seu pare Odin, que acompanyen els combatents a la batalla i després de la mort els menen al Valhalla.
Richard Wagner, a La Valquíria , feu Brunilda de protagonista de la primera jornada de la Tetralogia, bé que la seva acció és fonamental fins al final de tot el cicle L’obra fou estrenada al teatre reial de Munic el 1870 a Barcelona, el 1899
barrufet | barrufeta
sirena
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia o de dona jove i bella a la part superior del cos i d’ocell a la part inferior (a l’edat mitjana apareix i es divulga una forma de sirena meitat dona i meitat peix).
Amb llur bellesa i l’encís de llurs cants, les sirenes atreien els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar Apareixen a l' Odissea en l’episodi d’Ulisses travessant l’estret que separa Escilla i Caribdis Hom cregué que habitaven la costa occidental de la Itàlia meridional i foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags, etc, amb cos d’ocell, cua i ales amples, en general tocant algun instrument la cítara, o bé al voltant d’Ulisses i de la nau que intenta de salvar els esculls
silf | sílfide
Religions del centre i nord d’Europa
Mitologia
En la mitologia germànica i escandinava, habitant imaginari de l’aire, dels boscs i els camps, considerat com a geni protector o malèfic.