Resultats de la cerca

Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en arbre…

Originalment eren set i després hom amplià el nombre a vuit i, finalment, a dotze aquest nombre corresponia als signes del zodíac Eren filles d’Aditi i regides per Varuṇa Personificaven, com la seva mare, l’extensió infinita Comprenen, segons diverses fonts el sol amb diferents noms i els déus Indra, Vixnu, Mitra, etc

El seu nom significa, en sànscrit, ‘la illimitada’ La seva antítesi sembla que és la deessa Diti Relacionada en diverses fonts com a mare o bé com a esposa amb Vixnu, és anomenada Devamātṛi la mare dels déus i, especialment, mare dels Āditya

Anomenat Iškur a Sumer i a Hadad pels arameus, controlava les pluges i produïa les inundacions anuals Fou especialment venerat a Assíria i tingué temples en diverses ciutats de Babilònia Era representat amb un llamp a la mà

El ciclop Polifem, mogut per la gelosia, esclafà Acis sota una roca De la seva sang nasqué un riu al peu de l’Etna Ha estat un tema literari i musical freqüent

Considerada muller del pastor Fàustul, hom diu que crià Ròmul i Remus Per la seva condició de prostituta lupa , en llatí hauria estat origen de la llegenda de la lloba que alletà els dos bessons

Fill de Teseu i de Fedra Hom diu que fundà la colònia d’arcadis establerta a Pafos al s XIV aC El cap d’Arnaútēs, a Xipre, portava abans el seu nom La tribu acamàntida d’Atenes pretenia descendir d’aquest heroi

Sembla que fou Basílides s II aC, el principal teòric del gnosticisme, qui n'exposà la natura i la significació Seria el Déu suprem, identificable amb Jahvè, amb Mitra i amb el sol Amb la seva triple virtut activa creà tres mons el dels esperits, el de la matèria informe i el dels éssers actualitzats per la redempció cristiana En derivaven 365 divinitats inferiors, que presidien els dies de l’any De fet, la suma del valor numèric de les lletres gregues ἀβρασαξ dóna exactament 365