Resultats de la cerca
Es mostren 494 resultats
Hel
Mitologia
En l’antiga mitologia germànica, nom de l’infern i de la deessa que hi regna.
Era situat sota una de les arrels de l’arbre Yggdrasil i, per arribar-hi, calia passar el riu Gjöll
Hefest
Mitologia
Déu del foc, fill de Zeus i d’Hera.
La Ilíada dóna dues versions que expliquen la seva coixesa, produïda quan fou expulsat de l’Olimp per Zeus o la seva mare Era també el déu dels metalls i de la metallúrgia i forjava armes i ginys per als déus i els herois A Roma, era venerat amb el nom de Vulcà
Hècuba
Mitologia
Reina de Troia, muller de Príam.
Morts els seus fills a la guerra, n'assumí la venjança i se suïcidà heroicament La seva figura inspirà una tragèdia —perduda— de Sòfocles i altres d’Eurípides, dels clàssics llatins Enni, Acci i Sèneca i d’altres autors moderns
Hèctor
Mitologia
Heroi troià, fill de Príam i d’Hècuba.
Del seu matrimoni amb Andròmaca nasqué Astíanax Morí lluitant contra Aquilles, el seu rival, que volia venjar la mort de Patrocle Ha simbolitzat sempre l’ideal de l’heroi pietós, ple de generositat i valentia en la defensa dels déus, dels pares i de la pàtria
Hathor
La deessa Hathor (esquerra), sobirana del cel, de l’Occident i també de les dones, rebent les ofrenes d’una dona en una representació pictòrica
© Corel Professional Photos
Mitologia
Deessa egípcia, sobirana del cel i de l’Occident, protectora de la música, de la dansa, de l’alegria, de l’amor, de les dones i dels navegants.
El déu Ihy era el seu fill, i les Set Hathors , que predeien el destí del nou nat, constituïren una emanació d’ella Hom la representava com una vaca, o com una dona amb el cap de vaca, o amb testa femenina i orelles bovines
Hades
Mitologia
Déu dels morts, fill de Cronos i de Rea.
Regnava en el món subterrani, la regió que portava el seu nom i que era habitada per tots els morts, bons i dolents
les Gràcies
Les tres Gràcies (detall), representació que féu Sandro Botticelli (1444-1510) de les divinitats de la bellesa conegudes amb els noms d’Eufrosine, Talia i Aglae
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
Gorgona
Mitologia
Cadascun dels tres monstres de la mitologia grega, filles de Phórcys i Kḗtō, representades en figura femenina amb serps al cap (en lloc de cabells) i amb ales.
Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena
Glauc
Mitologia
Divinitat grega.
Nascut a Beòcia, casualment es menjà una herba que el convertí en immortal, en una divinitat marina i profètica
Ginebra
Mitologia
Muller del rei Artús.
La llegenda dels seus amors adulterins amb Lancelot, que hom troba en la novella Lancelot o Le chevalier à la charrette , de Chrétien de Troyes, fou cèlebre durant tota l’edat mitjana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina