Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Paris
Cap de Paris amb barret frigi. Còpia romana de l’època adriana d’un original grec del segle IV aC
Domus Augustana, Palatino
Mitologia
Príncep troià, fill de Príam i d’Hècuba.
Abandonat per aquesta al mont Ida, uns pastors el recolliren i li donaren el nom d’Alexandre Fou cridat per Hera, Atena i Afrodita —que es disputaven la primacia de la bellesa— per decidir quina era la més bonica En un judici famós, el Judici de Paris , escollí Afrodita, la qual li prometé la possessió de la dona més bella del món Arribat a Troia per a una competició, vencé els propis germans, fou reconegut per Cassandra i acollit, amb gran alegria, per Príam Malgrat els presagis adversos, anà a Esparta i aconseguí de raptar Helena, la qual cosa motivà la guerra de Troia La…
Andròmeda
Mitologia
Filla de Cefeu i de Cassiopea, que la jutjà més bella que les nereides; per ordre de Posidó, ofès, fou abandonada sobre un escull per tal que fos devorada per un monstre marí.
Perseu la salvà i s’hi casà
Venus
Venus de Melos
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Antiga divinitat itàlica assimilada a la deessa grega Afrodita i venerada com a dea de la bellesa, de l’amor, de la fecunditat i de la natura primaveral.
Hom creu que en època molt primitiva el seu nom no figurava encara en el calendari romà i que, per tant, la seva introducció en el panteó oficial és relativament tardana Així mateix, la seva identificació amb l’Afrodita hellenística fa difícil de saber quina era exactament la seva figura originària Amb tot, bé que el seu culte sembla d’origen ardeatí Laci, tingué els dos primers temples a l’urbs, vora el bosc de Libitana i el Circ Màxim ~295 aC Hi ha qui considera també que el doble culte de Venus-Afrodita procedeix de Sicília i, pròpiament, dels santuaris d’Erice d’ací el nom de Venus…
muses
Música
Mitologia
Éssers de la mitologia grega, representades com a figures femenines i considerades divinitats inspiradores del cant, la dansa o la poesia.
Descrites com una mena de nimfes aquàtiques, les muses eren filles, segons Hesíode, de Zeus i Mnemòsine, i habitaven les fonts i els rius Sembla que a l’origen les muses podrien haver estat éssers zoomòrfics, que en la tradició grega estan vinculats al més enllà Aquesta hipòtesi tindria com a principal argument la gran importància del cant, la poesia i la dansa en els rituals fúnebres Seguint aquesta teoria, posteriorment, aquests éssers s’haurien antropomorfitzat i haurien ampliat la seva influència a totes les creacions que són producte de l’esperit L’etimologia de la paraula ’musa’ és…
sirena
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia o de dona jove i bella a la part superior del cos i d’ocell a la part inferior (a l’edat mitjana apareix i es divulga una forma de sirena meitat dona i meitat peix).
Amb llur bellesa i l’encís de llurs cants, les sirenes atreien els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar Apareixen a l' Odissea en l’episodi d’Ulisses travessant l’estret que separa Escilla i Caribdis Hom cregué que habitaven la costa occidental de la Itàlia meridional i foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags, etc, amb cos d’ocell, cua i ales amples, en general tocant algun instrument la cítara, o bé al voltant d’Ulisses i de la nau que intenta de salvar els esculls