Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Mart
Representació del déu Mart en l’obra d’Andrea Mantegna, Mart, Venus i Diana
© Corel Professional Photos
Mitologia
Nom d’una antiga divinitat itàlica assimilada al déu grec Ares
.
Venerat sobretot com a déu de la guerra, tingué un culte particular a Roma com a pare de Ròmul, el mític epònim de la ciutat Li fou dedicat un lloc, el campus Martius , i el primer mes de l’antic calendari romà li fou també consagrat març Al llarg del sIII aC, com a resultat d’un procés d’hellenització, els romans li atribuïren els mites propis d’Ares, i també l’associaren amb Afrodita A l’època imperial fou objecte d’un gran culte gràcies a la institució del culte del Mars Ultor per obra d’August Fou representat plàsticament revestit de cuirassa i amb casc
Teššub
Mitologia
Divinitat hurrita principal.
Era el déu de la tempestat i, per tant, del llamp, de la pluja i de la fertilitat Fou adorat en moltes localitats de l’àrea hurrita, com Kahat, on tenia el santuari principal, a Alep, etc, i també al país hitita —on fou assimilat en època tardana al déu de la tempesta local—, a Urartu, a Elam, etc Hom el representava amb figura humana, amb un vestit curt, cobert el cap d’un casc o d’una tiara i portant a les mans el llamp i una destral o bé una maça La seva muller era Ḫebat, representada com una matrona, que fou assimilada també pels hitites a la deessa sol d’Arinna, llur…
Baal
Mitologia
Nom de la divinitat masculina suprema entre els pobles semites occidentals: fenicis, cananeus, i àdhuc hebreus.
Significa ‘senyor’ i presidia la terra conreada, la pluja més tard esdevingué déu del Sol i del Cel La seva parella femenina fou Baalat, identificada després amb altres deesses Correspon a l’Adad mesopotàmic i al Hadad sirià El seu animal representatiu era el toro Fou representat com un home jove amb un casc decorat amb banyes, amb una maça en una mà i llançant llamps amb l’altra mà Els texts d’Ugarit el presenten com a fill d’El i d’Ašerat, però en conflicte amb aquest i amb la resta de la seva descendència, especialment amb Mot, el qual ell occí després de baixar als inferns acompanyat del…
Atena
Atena Pàrtenos
© Fototeca.cat
Mitologia
Deessa grega de la saviesa i de la intel·ligència, de les arts i de les ciències, i, en general, dels dons de la civilització: ensenyà als homes l’art de navegar, de filar i de teixir.
Era també la deessa de la guerra i de les victòries militars i de la pau, per la qual cosa hom la representà amb casc i llança Filla de Zeus i de Metis, nasqué, ja armada, del cap de Zeus, que havia devorat Metis quan aquesta encara la duia al si Deessa verge, fou coneguda amb els noms de Pallas donzella i Partenos verge Fou protectora d’herois i patrona de ciutats i fortaleses gregues, sobretot d’Atenes, on cada quatre anys li eren dedicades les festes panatenees i el Partenó era el seu santuari principal Els romans la identificaren amb Minerva La deessa Atena fou representada…