Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Argos
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, fill d’Arèstor, que tenia cent ulls.
Hera l’encarregà de la custòdia d’Ió i, mort per Hermes, els seus ulls foren transferits a la cua d’un paó
sirena
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia o de dona jove i bella a la part superior del cos i d’ocell a la part inferior (a l’edat mitjana apareix i es divulga una forma de sirena meitat dona i meitat peix).
Amb llur bellesa i l’encís de llurs cants, les sirenes atreien els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar Apareixen a l' Odissea en l’episodi d’Ulisses travessant l’estret que separa Escilla i Caribdis Hom cregué que habitaven la costa occidental de la Itàlia meridional i foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags, etc, amb cos d’ocell, cua i ales amples, en general tocant algun instrument la cítara, o bé al voltant d’Ulisses i de la nau que intenta de salvar els esculls
Bes
Mitologia
Música
Semideu o geni dels antics egipcis, representat en forma d’infant deforme, amb cua de lleopard, protector de maleficis i patró de la música i del ball.
Esdevingué molt popular en el culte domèstic Els fenicis l’adoptaren i en difongueren el culte, i hom en troba figuretes a Cartago i a Tharros A Eivissa donà probablement nom a l’illa Ibusim , en llatí Ebusus , i és el símbol gairebé únic de les monedes encunyades durant l’època púnica Els numismàtics eivissencs l’anomenen Cabir
Cèrber
Mitologia
Gos fabulós, fill de Tifó i Equidna, representat generalment amb tres caps i cua de drac i serps entortolligades al voltant del cos, que guardava l’entrada de l’Hades.
La seva captura fou el dotzè treball encomanat a Hèracles Ha estat representat en heràldica i utilitzat sovint pels cavallers de l’edat mitjana com a cimera
basilisc
Mitologia
Rèptil fabulós al qual hom atribuïa la propietat de matar amb la mirada, representat com un ésser especialment temible, amb ulls i boca ardents, cos de serp, potes de gall, ales espinoses i cua en forma de llança.
Creença provinent d’Orient, fou molt estesa a l’edat mitjana Hom en troba descripcions des de Plini el Vell
quimera
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Monstre de la mitologia grega, fill de l’hidra i del lleó de Nemea i germana de l’esfinx, que, segons Homer, tenia el cap i la cua de drac i el cos de cabra, i fou occit per Bel·lerofontes.
Hom sol representar-lo lluitant amb l’heroi o tot sol, vomitant flames, ja sia amb tres caps ceràmica de Rodes, o només amb cap de lleó ceràmica coríntia o de cabra ceràmica àtica i itàlica És famosa la Quimera d’Arezzo , bronze grec del segle V aC, actualment al Museo Archeologico de Florència Ja de temps antic hom la considerava com l’encarnació de forces físiques destructives, volcans, tempestes, etc