Resultats de la cerca

Nat dels solcs que feia un llaurador amb la figura d’un infant, educà els etruscs en les arts de l’endevinació i de les ciències dels harúspexs Els romans recolliren els seus consells en els Libri Tagetici

La seva figura, que entrà probablement a través dels etruscs, fou immediatament identificada amb la de la dea grega Atena Venerada ja en temps dels Tarquinis, formà part de la Tríada capitolina, juntament amb Júpiter i Juno, i li fou dedicat un temple al Capitoli 509 aC Per influència grega, passà d’ésser protectora dels artesans a ésser la divinitat guerrera i tutora de la llibertat ciutadana En l’art, la deessa apareix gairebé amb els mateixos trets que caracteritzen Atena, potser amb algunes modificacions secundàries Com a protectora de les arts, la seva figura era present al…

Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en arbre…

Destruïda Volsinii 264 aC, el culte passà a Roma, on li fou dedicat un temple, a l’Aventí Era venerat també al vicus Tuscus , carrer romà molt concorregut, d’ací que hom el relacionés amb el canvi i el comerç Tardanament hom l’associà amb el canvi de les estacions, i, juntament amb Pomona, fou protector de la vegetació i dels arbres fruiters