Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Nanna
Mitologia
Divinitat germànica, esposa de Balder i mare de Forsete.
De tant com estimava el seu espòs, morí en tenir notícia de la seva mort, i el seu cos fou collocat a la pira juntament amb el de Balder
nan | nana
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia, personatge imaginari d’estatura reduïdíssima.
A Grècia i a Roma, la fabulació entorn d’aquests follets no fou gaire freqüent bé que apareixen en algunes pintures pompeianes, deformes i associats als pigmeus, però en la tradició germànica, assimilats als elfs, tenen importància en moltes llegendes i faules populars Dotats d’intelligència, els nans habitaven l’interior de les muntanyes eren minaires, conservadors de tresors com a la llegenda dels Nibelungs o ferrers molt hàbils, gairebé sempre al servei dels homes
as
Religions del centre i nord d’Europa
Mitologia
En la mitologia germànica, cadascun dels dotze déus principals, el pare dels quals era Odín.
Vivien a Asgard, el cel dels germànics, on cada as tenia el seu palau
Balder
Mitologia
Déu de la mitologia germànica, fill d’Odin i de Frigg i casat amb Nanna.
Era el déu de la bellesa, de la llum, de l’alegria i de la bondat La seva mare, advertida dels perills que l’amenaçaven, féu jurar a tots els éssers i a totes les coses que no farien mal al seu fill, però oblidà el vesc Loki, el geni del mal, convencé el germà cec de Balder, Hödr, que el colpís amb una branca de vesc Balder morí i anà al regne de Hel Aquest acceptà d’alliberar-lo si tots els éssers ploraven la seva mort Tots ho feren, llevat de la gegantessa Thökk, potser el mateix Loki disfressat Per això, Balder haurà de romandre als inferns fins al Ragnarök el capvespre dels déus
Hel
Mitologia
En l’antiga mitologia germànica, nom de l’infern i de la deessa que hi regna.
Era situat sota una de les arrels de l’arbre Yggdrasil i, per arribar-hi, calia passar el riu Gjöll
Andvari
Mitologia
En la mitologia germànica, nan que habita l’Alfheim, o casa dels elfs, i que es converteix en peix quan és perseguit.
silf | sílfide
Religions del centre i nord d’Europa
Mitologia
En la mitologia germànica i escandinava, habitant imaginari de l’aire, dels boscs i els camps, considerat com a geni protector o malèfic.
Afrodita
Afrodita de Melos (segle II) (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Deessa grega de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat.
D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina Fou esposa d’Hefaistos Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental Afrodita fou una de les divinitats gregues més…