Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Anubis
Representació d’Anubis, déu dels morts i dels funerals, momificant el cos d’un difunt
© Corel Professional Photos
Mitologia
Déu egipci dels morts i dels funerals, a diferència d’Osiris, que ho era de l’altra vida.
Encara que adorat especialment a Cinòpolis, el seu culte, molt antic i dilatat, car arribà fins a l’època romana, abastava tot l’Egipte Els seus vincles familiars, complexos i poc clars de vegades, germà d’Osiris d’altres, fill d’Osiris, Seth, etc, el relacionen preferentment amb les divinitats del mite osiríac, segons el qual s’encarregà dels funerals d’Osiris Així mateix, en el famós judici del mort, presidit per aquest déu, Anubis tenia cura de la pesada del cor del difunt a la balança Hom el representava com un home amb cap de gos o de xacal
Hades
Mitologia
Déu dels morts, fill de Cronos i de Rea.
Regnava en el món subterrani, la regió que portava el seu nom i que era habitada per tots els morts, bons i dolents
Tonatiuh
Mitologia
Déu solar dels asteques, representat com un astre en forma de centres concèntrics amb aspes triangulars.
Durant el curs solar Tonatiuh Ichan era acompanyat pels guerrers morts en el camp de batalla o per persones que hom sacrificava i per les dones mortes en el part durant la nit illuminava el món dels morts El món present li era sotmès fins que fos anihilat Tenia un temple propi al recinte de Tenochtitlán servit per cavallers-sacerdots
l’Elisi
Mitologia
Lloc de pau i felicitat on, segons els antics, anaven els homes virtuosos després de morts.
Radamantis
Mitologia
Antic déu de Creta, fill de Zeus i, com Minos, rei i legislador.
Considerat també senyor del món ultraterrenal de l’Elisi o Illa dels Benaurats, en l’obra de Plató apareix com a jutge dels morts, juntament amb Èac i Minos
Egist
Mitologia
Fill de Tiestes i de la seva filla Pelopea.
Engendrat, segons l’oracle de Delfos, per a venjar els seus germans, morts per Atreu atrida , donà mort a aquest i després al seu fill Agamèmnon Regnà a Micenes, fins que fou mort per Orestes
Hècuba
Mitologia
Reina de Troia, muller de Príam.
Morts els seus fills a la guerra, n'assumí la venjança i se suïcidà heroicament La seva figura inspirà una tragèdia —perduda— de Sòfocles i altres d’Eurípides, dels clàssics llatins Enni, Acci i Sèneca i d’altres autors moderns
Leteu
Mitologia
Riu que fluïa als inferns.
La seva aigua servia per a fer oblidar als morts la vida terrenal Segons alguns representants de la metempsicosi , les ànimes, abans de llur reencarnació, bevien d’aquesta aigua i oblidaven tot el que havien vist en el regne de les ombres
Triptòlem
Triptòlem (a l’esquerra), en un baix relleu grec, conservat al Museu Nacional d’Atenes
© Fototeca.cat
Mitologia
Segons la llegenda més antiga, rei d’Eleusis.
En recompensa per l’hospitalitat que Demèter hi rebé dels pares de Triptòlem, la deessa donà a aquest un carro tirat per dracs alats amb el qual li ensenyà de llaurar la terra i sembrar el blat Fou, a més, el primer sacerdot de Demèter a Eleusis, i després de la mort esdevingué jutge dels morts als inferns Hom li dedicà un temple a Atenes
Utnapištim
Mitologia
Mentre adorava el déu Ea a Šruppak, rebé d’aquest l’encàrrec de construir una arca, en la qual se salvaren del diluvi ell, la seva família i nombrosos animals En sortir de la nau, oferí sacrificis i Enlil li atorgà la immortalitat Anà a viure en una illa situada a les fonts del Tigris i de l’Eufrates, més enllà de la mar dels Morts, on l’anà a visitar Gilgameš per a rebre'n la planta de l’eterna joventut