Resultats de la cerca

Fill de Persèfone per obra de Zeus, de qui rep el símbol de la serp El seu culte, popular i assimilat al de Dionís, era esotèric, i el ritu d’iniciació comprenia una mort i una resurrecció i la unió simbòlica amb el déu Fou venerat a Roma al s II aC

Després d’una terrible lluita dels déus Odin, Frey i Thor amb els esperits malignes Fenris, Sürts i la serp Migdår, moren els déus i desapareix el món en un incendi Després, però, neix una nova terra on els supervivents recomencen una vida fraterna i feliç Una falsa interpretació del mot donà origen a l’expressió el crepuscle dels déus , immortalitzada per  Richard Wagner Götterdämmerung

Passà a Roma amb el nom d’Esculapi Fill d’Apollo i de Coronis filla de Flègies, rei dels làpites i pare d’Higiea Representat plàsticament com un home madur o més aviat vell, amb barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços, porta a la mà el bastó dels caminants al qual s’enrosca una serp El centre originari del culte sembla que fou Tricca, a la muntanya de Tessàlia, i després s’estengué per tot el territori hellènic, però els santuaris més importants foren sobretot al Peloponès Sició, Argos, Epidaure Les festes celebrades als santuaris d’Asclepi eren les…

El mot, que en llengua nàhuatl vol dir “serp amb plomes”, fou traduït a les diverses llengües Hom sol representar-lo com una serp amb plomes, acompanyat de cargols marins A Teotihuacán hom li dedicà 100 aC-650, amb el nom de Tlaloc, un dels temples més bonics i més importants, com a déu de la pluja En la formació de la seva personalitat complexa, hi entren diversos factors culturals Adorat primer pels tolteques, era alhora una divinitat tribal i un heroi cultural que, després d’ensenyar tota la saviesa al seu poble, per qüestions intertribals anà vers l’Orient El fet…

El seu nom antic és Augra Mainyu, i, segons Zaratustra , és el príncep dels dimonis, de les tenebres, de la mort i de la mentida La història del món consisteix en la lluita entre Ahrimān, principi del mal, i Ōrmazd o Ahura Mazdā , principi del bé, el qual triomfarà a la fi del món És representat com un home amb cap de lleó, cenyit d’una serp, i amb dues ales, imatge molt semblant a la del dimoni maniqueu, que és una de les seves formes

Fou morta per la mossegada d’una serp Orfeu anà a cercar-la a l’infern, d’on aconseguí emportar-se-la mitjançant el seu cant, però amb la condició de no girar-se a mirar-la no ho complí i la perdé definitivament En les arts plàstiques hom la representa juntament amb Orfeu Aquest tema inspirà el drama musical Euridice , de Iacopo Peri, amb una petita part de GCaccini, sobre un text d’O Rinuccini, estrenat a Florència el 1600, primera òpera conservada

Assimilat a Pan o als sàtirs grecs, fou una divinitat dels boscs, favorable als homes L’ Eneida en presenta una genealogia que el relaciona amb els antics cultes itàlics i amb l’origen de Roma Alguns autors el relacionen amb els ritus de la Bona Dea , que potser fou la seva muller o filla, la qual, convertida en serp, ell posseí Era celebrat a les lupercals festes molt lligades a ritus de la fecunditat, el 15 de febrer, i a les faunals, el 5 de desembre En art ha estat representat barbut i amb el cos cobert amb una pell de cabra Entre les representacions més famoses hom troba el…

Hi ha dues versions de la llegenda d’Eurídice Segons una d’elles, mentre passejava amb les seves amigues les nàiades, fou mossegada per una serp, fet que li provocà la mort Però, segons Virgili l’incident es produí mentre fugia d’Aristeu, que estava enamorat d’ella Orfeu volgué recuperar la seva estimada i davallà a l’hades, el país dels morts Els déus, commoguts pels seus cants, li permeteren endur-se-la amb la condició que no la mirés fins que haguessin arribat al món dels vius Ell, però, no en pogué resistir la temptació i Eurídice fou arrossegada de bell nou a l’hades Aquesta llegenda ha…

Quan obre els ulls es fa de dia, i quan els clou es fa de nit Del seu alè depenen també l’estiu i l’hivern